Emigdi Subirats i Sebastià

Acabo d’adonar-me d’un fet ben curiós: un bon nombre de blocaires que segueixo amb més assiduïtat es diuen Jordi. De la secció blocaddicte, de moment portem: Jordi Arrufat (Al turtushí, de Tortosa), Jordi Jordan (De l’Ebre, de Tortosa), Jordi Ferré (De tard en tard, de Valls), Jordi Martí Font (Prendre la paraula, de Marçà), Jordi Roig Valldepérez (Lo portal de Remolins, de Tortosa) i demà sortirà el de Jordi Andreu i Corbaton, igualment tortosí. Els Jordis d’avui dia sembla que es distreuen molt on line i ja no maten dracs ni rescaten princeses ni les satisfan…espiritualment (no sigueu mal pensats!!! no dubto del vostre rendiment sexual!!!). Aquests Jordis del segle XXI maten part de l’erotisme de la vida davant la pantalla de l’ordinador. La Generació google té aquestes coses, res no és el que era! Els dedico el següent poema escrit el 1934, quan no hi havia internet. L’hagués escrit el poeta si hagués tingut la xarxa a l’abast, o hagués preferit mirar webs porno? Canviaria l’estimat .cat pel .xxx?

Genet gentil de llarga cabellera/ i d’arrogant posat,/ Sant Jordi el cavaller/ va fent passa lleugera/ damunt del cavall esperitat./ Segons conta la llegenda/ era ardit i ben sapat,/del drac gegantí, una donzella/ galta-roja i bella/des dalt del cavall n’ha deslliurat./ Quina llegenda tan bella/ Sant jordi que ens has llegat…!/El drac allarga la llengua,/ obre els ulls esbatanats,/ la cua giragonseja/ com enfollit, desesperat./ i Sant Jordi, el cavaller,/genet d’un cavall tot blanc,/ l’espasa endinsa en el ventre/ de tan descomunal drac,/ i així en lliura la donzella,/li torna la llibertat,/ que sense ella fóra el viure/etern dolor emmetzinat./ Sant Jordi el de la llegenda/p atró de la llibertat,/ símbol de la nostra terra/ vexada un jorn malhaurat,/ quantes coses no et diria/ el meu cor enamorat/ de la teva valentia / i del teu gentil posat! / Cavaller de Catalunya/ patró de la llibertat/ que la terra benaurada/ tants d’anys havia somniat,/ avui que la mirem nostra,/cavaller gentil, sapat,/ talment com diu la llegenda,/ sigueu de la nostra pàtria/ el més valent soldat…/ Sant Jordi el de la llegenda/patró de la llibertat…!

Aquest poema és del recull  Roses Blanques (1934) del centenari autor Joan Cid i Mulet. El vàrem llegir en l’homenatge a l’escriptor el dissabte 21 d’abril en el recital poètic del lliurament de premis Jesús Catalònia. També el vaig llegir en la conferència que vaig realitzar el 23 d’abril sobre literatura ebrenca de l’exili a l’IES La Sènia i al conta contes de la tarda al CEIP Port-rodó de Campredó, on estudien la meua filla Rosa de 6 anys i el meu fill Guillem de 4.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!