Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

3 de novembre de 2006
Sense categoria
30 comentaris

JO NO VULL MONTILLA DE PRESIDENT, PERQUÈ ÉS ESPANYOL

ANOMALIA NACIONALISTA

Tenim uns resultats electorals amb nombroses lectures, però n’hi ha una de molt important i evident: el PSOE ha rebut una patacada com una catedral. Des de fa mesos que s’ha escrit molta tinta de la manipulació que han fet els socialistes dels mitjans de comunicació públics (ha arribat a extrems insospitats), malgrat aquest control de la premsa, malgrat tenir periòdics al seu servei com El Periòdico (psoedico) i El País, han rebut una plantada monumental. Aquests derrotats no poden governar aquest país. Ja ens varen destruir l’estatut, malauradament amb la col·laboració de CiU i sota les ordes de Lara i Freixenet. Aquesta gent ha d’anar a la banqueta.
Lamento el desencontre cosntant entre ERC i CiU. Ja sé que amb Duran es difícil pactar res (és espanyol a morir i més de dreta que Aznar), però cal fer un esforç per trobar nuclis d’unió. Veig la direcció d’ERC, el partit que jo voto, massa inclinada a reeditar el tripartit del qual se’ls va expulsar. Aleshores, em pregunto: jo, un simple votant i exmilitant, em vaig sentir ferit per l’expulsió del govern  del partit al qual ideològicament sóc afí. En canvi, aquells als quals es va fer fora semblen haver-ho oblidat ràpid. Sembla que la classe política estigui feta d’una altra pasta i s’engullin els gripaus amb gust. No entenc res! No entenc que algú vulgui repetir el pacte amb els espanyols d’esquerres, i no entenc com es pot parlar d’aquesta psoevergència. Si realment pacten PSOE i CiU em demostraran que no valia la pena anar a votar i que aquells que s’han abstingut han fet molt bé. Em demostraran que el pacte de l’estatut va ser encara més greu ja que incloïa pactar el govern de Catalunya. Amb l’estatut Catalunya va perdre una oportunitat molt gran, ens van hipotecar de per anys. amb la psoevergència la hipoteca muntarà un punt. si es fa aquest pacte jo proposaria Lara o Freixenet de consellers en cap, ja que tenen més poder que els partits i que els electors.
D’altra banda, cal recordar-li al senyor Saura que molts votants d’ERC estem indignats amb la seva apropiació dels nostres vots. ICV, havent aconseguit uns bons resultats, està on estava ERC quan era petita, i aleshores ens recordaven que eren resultats molt minsos. Jo no vaig votar tripartit, perquè jo sempre voto independència.
Finalment, els boadellanos parlaran espanyol al Parlament. No és un escàndol, Montilla el parla arreu.
L’únic pacte digne per a Catalunya és el de CiU i ERC, malgrat diferències i greuges.
  1. És clar que és un  pacte difícil. Has sentit avui en Duran ?  CiU no vol pactar amb ERC, vol pactar amb Montilla. Justament, vol fer el que li retreuen a ERC. D’altra banda empassar-se el gripau DVD és també molt gros. CiU s’ha passat la campanya atacant-nos, ridiculitzant-nos, te’n recordes de "el principi d’ERC és no tenir principis"… tard o d’hora hi haurà d’haver un pacte nacional, però ara és molt complicat.

  2. Montilla és català. Punt.

    L’independentisme només guanyarà quan els nacionaleros excloents us adoneu que Catalunya és la seva gent i el seu Parlament. Punt. Piqué és català.Punt.I Boadella. Punt.

    Ara,un cop et tranquilitzes,pensa el següent :

    1.- Es fa tripartit

         Ciutadans fot el crit al cel biscant vot del psc.

         CiU a la oposició ja sap que sense majoria absoluta no governa.

         La legislatura és estable i va bé…i ara ve la grossa:

    -Eleccions 2010 : ICV ha de decidir a qui fa President, si a l’independentista Puigcercós o a Montilla…tu qui creus que guanyaria si bipolaritzem la campanya??

  3. Benvolgut amic, estic bastant d’acord amb el teu plantejament. Et comprenc.tanmateix, et voldria comentar algun matís.

    Montilla és espanyol. Sí, d’acord.

    Però Arturo Mas també.

    L’un és el foc. I l’altre són les brases.

    Jo crec que ERC hauria de posar el llistó molt alt (a CyU i a PSC-PSOE) de les seves condicions per a pactar.

    Si CyU i PSC-PSOE no volen, cap problema…, ERC com a primer partit de l’oposició, a denunciar els despropòsits de la sòciovergència en el govern, i en les properes eleccions ERC pujarà.

    Per cert, si pacten CyU i PSC-PSOE (el pacte contra-natura dels grans especuladors, dels interessos i les conveniències particulars, de les cadires i dels poderosos, de les 100 famíies que cruen que són amos i senyors d’aquest nostre país)……., més motiu per a votar ERC.

  4. Llavors en Vidal Quadras et deuria semblar de p… mare, no?  Perquè aquest és català de la tira i mitja de generacions….  no fotem el ridícul, si us plau, que si hem d’alliberar Catalunya i no comptem d’entrada amb el 60% dels catalans, no anem bé

    A mi tampoc m’agradaria en Montilla com a president, però no pas per on hagi nascut (com si hagués nascut al Nepal), sinó per les seves obres, que no són d’allò més edificants.

  5. Em semla molt bèstia que diguis que Montilla és espanyol. En tot cas, no se sent més espanyol que la majoria de ciutadans del nostre país (que no ho oblidis, no són pas independentistes).

    En qualsevol cas, deixa’m dir-te que sóc votant d’ERC i no suportaria per res del món un pacte amb CiU. Prefereixo mil vegades abans, tot i que no em motiva gens, pactar amb el PSC i fer president el Montilla. Que ve de la immigració, sí, però prefereixo un currant immigrant que s’ha fet català des de la base que un pijo regionalista neo.liberal que es va fer nacionalista per interès.

  6. Em semla molt bèstia que diguis que Montilla és espanyol. En tot cas, no se sent més espanyol que la majoria de ciutadans del nostre país (que no ho oblidis, no són pas independentistes).

    En qualsevol cas, deixa’m dir-te que sóc votant d’ERC i no suportaria per res del món un pacte amb CiU. Prefereixo mil vegades abans, tot i que no em motiva gens, pactar amb el PSC i fer president el Montilla. Que ve de la immigració, sí, però prefereixo un currant immigrant que s’ha fet català des de la base que un pijo regionalista neo.liberal que es va fer nacionalista per interès.

  7. Aquí unaltre sofert militant de ERC…………amb poques idees
    clares però una que si que ho està: català o esquimal, no vull,
    no puc, no resistiré sofrir l’Arturet de president del país.
    Aquest tipus és un Judes que es vendria la seva àvia, si
    calgués.

    I en Montilla……..home, molta il·lusió no em fa. Però hi veig la
    oportunitat de millorar la integració al projecte nacional d’una
    part de la població de Catalunya que encara no s’identifica ni
    amb el nostre govern ni amb la nostra terra.

    Per tant, li veig una vessant positiva que, afegida al fet que
    ERC necessita continuar la feina començada, em fa preferir el
    tripartit.

    Tot esperant, és clar, el dia que, després de guanyar les
    eleccions per majoria absoluta, el president del meu partit
    ens declari independents d’una beneïda vegada………….

    salut a tots.

  8. Jo vaig votar ERC, pensant que la sociovergència ja estava lligada, i pertant, pensant en votar a una oposició independentista forta. No crec que pensar que la sociovergència està lligada sigui motiu per l’abstenció. El sobiranisme ha d’estar present al parlament sigui al govern o a l’oposició.
    Ara la socio ja no la veig tant clara. Si volen reeditar el tripartit no entenc dues coses:
    1- A canvi de que coi es van vendre l’estatut?
    2- Per què calia carregar-se al Maragall?

  9. Aquí unaltre sofert militant de ERC…………amb poques idees
    clares però una que si que ho està: català o esquimal, no vull,
    no puc, no resistiré sofrir l’Arturet de president del país.
    Aquest tipus és un Judes que es vendria la seva àvia, si
    calgués.

    I en Montilla……..home, molta il·lusió no em fa. Però hi veig la
    oportunitat de millorar la integració al projecte nacional d’una
    part de la població de Catalunya que encara no s’identifica ni
    amb el nostre govern ni amb la nostra terra.

    Per tant, li veig una vessant positiva que, afegida al fet que
    ERC necessita continuar la feina començada, em fa preferir el
    tripartit.

    Tot esperant, és clar, el dia que, després de guanyar les
    eleccions per majoria absoluta, el president del meu partit
    ens declari independents d’una beneïda vegada………….

    salut a tots.

  10. Em sap greu dir-ho però desprès d’estar sentint dia i nit allò del Pacte secret Mas-Zapatero, la socioconvergència i la història de l’estatutet, ara resulta que la socioconvergència no es farà.

    Molta gent ha votat ERC perquè s’ha cregut aquesta història i no es pensaven que el tripartit es  tornés a fer  desprès de la puntada al cul del final del tripartit.

    No em resulta estrany que la gent vagi menys a votar si al final fan el que volen.

  11. Jo penso que cadascú defensa les seves preferències. Parlo de la gent del carrer (Coi! Ja no puc dir la paraula ciutadans per referir-m’hi). N’hi ha de molt independentistes i n’hi ha de gens independentistes, de només catalans i de catalanistes, de dretans i d’esquerrans, etc… Per a uns és més important el factor dreta o esquerra, i per altres ho és el factor independentisme o unionisme. Lícits tots. No ens enfadem.

    Ara bé, a nivell polític, el què està clar és que s’està fent molta demagògia i partidisme. No hi ha consciència de país i Catalunya només és com una marca de vambes que donen categoria i un cert estatus, però rès més.

    Jo només veig estelades als mítings convergents. I quan sembla que s’ha de donar el do de pit i treure l’orgull que ens queda, se’ns pixen i demanen prudència i estabilitat. Heu vist “The wind that shakes the barley” d’en Ken Loach? És una bona pel·licula que fa reflexionar sobre aquests temes.

    Estem molt lligats, penso, de mans i peus, amb aquests polítics, però són una eina molt important. Potser caldria movilitzar-los a ells movilitzant-nos nosaltres a la xarxa i al carrer, explicant i donant veus del què volem els catalans catalanistes. I que voler una Catalunya independent és voler una Catalunya forta economicament, culturalment i socialment, que pugui aixoplugar a tothom qui ho vulgui que respecti la nostra cultura, i ens ensenyi tanmateix a entendre i repsectar les altres.

    Òsti, cal ser optimista, malgrat tot. El pessimisme i l’enfrontament no ens duràn enlloc (o a cap lloc bò si més no).

  12. Jo faria més autocrítica dins d’ERC en lloc de culpabilitzar les altres forces polítiques de l’anterior tripartit. Responsabilitzar els altres és molf fàcil i oblidar que encara són majoria els ciutadans que no són nacionalistes és una errada.

    Si es reedita el tripartit serà en condicions molt diferents a l’anterior, i qui ha de prendre nota d’això serà evidentment ERC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!