Emigdi Subirats i Sebastià

Durant aquesta legislatura s’endegà el procés de segregació, el qual necessita una anàlisi profunda que supera un apunt. Consegüentment va ser un període molt difícil amb una clara tensió social. La campanya electoral de 1991 va ser molt singular, amb el dualisme que va provocar l’aparició d’una nova candidatura, Campredó poble, que encapçalava Eduard Gas i Subirats i a la qual li donava suport la Comissió Promotora de la Segregació, oposada a la gestió de l’alcalde pedani, Joan Sanahuja, que es presentà a la llista de ciU. La revista Soldevila va editar un número especial de suport a la candidatura local, en el qual queden reflectits els ideals dels impulsors: L’esperit de la candidatura és molt diferent al dels partits polítics tradicioanls, aquí no hi ha aspiracions polítiques de poder ni promeses electorals, senzillament l’ànim de representat Campredó en el moment més important de la seua història. Per això no és gaire important l’orde en què els seus membres apareixen a la llista, tots els formen un equip compacte i cal remarcar-ho.

El resultat electoral va ser de 420 vots per a Campredó poble i 216 per a CiU, el partit dominant al municipi. L’alcalde de Tortosa, Vicent Beguer, va apostar pel continuisme amb el nomenament com a alcalde pedani del representant del seu partit, Joan Sanahuja, en una controvertida decisió que va marcar la dècada dels 1990. Beguer mai no va voler acceptar la voluntat dels campredonencs i de les campredonenques, i la seua actitud va provocar molt de malestar i divisió social. Les acusacions de radicalitat contra els segregacionistes queden contrastades amb la no-acceptació d’uns resultats democràtics, cosa totalment inacceptable des d’un posicionament justament democràtic.
El 1992 va sorgir una nova polèmica que va provocar una contundent resposta ciutadana quanes féu públic el projecte del Consell Comarcal del Baix Ebre, presidit per Marià Curto de CiU, de col·locar un abocador de residus urbans en uns terrenys situats als Argiles. Novament Soldevila ens serveix com a font d’informació amb les opinions expressades per un dels capdaanters dels conservacionistes, Joaquim Roiget: De lamentable s poden considerar els informes que han elaborat els tècnics del projecte, perquè crec que a l’hora d’estudiar-los només han tingut en compte l’economia i en cap moment s’ha pensat en el factor humà, com si les persones fossin una ravera d’animals que no tenen dret a opinar.
El moviment segregacionista va sofrir, però, un revés important a les eleccions de 1995, quan la candidatura Campredó poble va rebre únicament 315 vots, mentre que la de CiU pujava a 318. L’alcalde pedani, Joan Sanahuja, va sortir clarament reforçat de les urnes, mentre que la no assitència dels membres del col·lectiu segregacionista a les festes dels darrersanys (com a protesta a l’actitud del Consell de Barri pel que respectava a la lluita antiabocador) podria ser la causa de la davallada de suport popular. El més significatiu dels quatre anys posteriors de mandat foren la construcció de la piscina municipal i l’aprovació del projecte d’edificació d’un casal cultural i de l’abastament d’aigua i clavegueram als nuclis de Font de Quinto i Raval del Pom.