Emigdi Subirats i Sebastià

L’any 1999 CiU va guanyar les eleccions amb 360 vots, uns resultats que a Campredó foren força diferents dels que s’obtingueren a Tortosa. ERC fou la segona candidatura més votada, amb 159 vots,mentre que PSC-PSOE-IC en va rebre 78 i el PP 32. el canvi de color de govern a Tortosa, precisament amb el pacte entre aquestes dues darreres candidatures que va portar Joan Sabaté a l’alcaldia tortosina, va propiciar el nomenament com a alcalde pedani d’Eduard Gas i Subirats, anterior cap de llista de la candidatura segregacionista. Novament els resultats electorals a Campredó no varen ser acceptats i quedà relegada la llista més votada. La decisió unilateral de l’exalcalde Vicent Beguer l’any 1991 ha creat un trist precdent que es girà en contra dels interessos del seu propi partit, ja que el nou alcalde també per decret destituí els anteriors delegats als pobles del municipi. Hem de fer esment que la paraula alcalde pedani s’utilitza popularment, però a nivell de reconeixeemnt oficial es fa ús de Delegat personal de l’alcalde de Tortosa. 
La política municipal, doncs, va estar marcada pel pacte dels partits espanyolistes de dreta i esquerra. Sorprenentment, un alcalde provinent d’IC rebia els vots de la dreta espanyola, mostra de coherència ideològica!!! A Campredó, la reacció furibunda de CiU, i també de Beguer, contra la forma d’elecció de l’alcalde pedani donava prova altre cop de la tradicional hipocresia política. Ells havia instituït la tàctica de no acceptar la voluntat popular. Les regles del joc les havien instituït Beguer i Sanahuja, els dos que van escriure dos articles a la premsa, molt mal redactats i amb un contingut ofenedor, quan ells havien jugat la baralla al seu gust.
Una faceta notable del Consell Assessor va ser la dinamització cultural, que estava en mans d’ERC, amb col·laboració externa del grup de Soldevila. Es van fer revistes, va dissenyar-se una pàgina web, es van fundar l’associació de Grallers i els Amics de Francesc Llop i es va instaurar el dia del patrimoni medieval. Quant a infraestructures cal destacar l’adquisició dels terrenys per a ubicar els nous col·legis i també dels edificis medievals, Torre de Font de Quinto i Casa del Prat.
El 2003, en plena lluita contra el Pla hidrològic nacional, que portava la marca del PP i el suport implícit de CiU, els resultats  electorals van ser molt justos, amb diferència d’un vot per als conservadors catalans. Seguint la tàctica habitual de no acceptar la llista més votada, tàctica made in CiU i PSOE, continuava Eduard Gas a l’alcaldia pedània, que fou rellevat poc després per en Rafel Lluís. 
El 2007, CiU recuperava l’alcaldia de Tortosa i Joan Sanahuja tornava a l’alcaldia de Campredó després d’uns bons resultats electorals. La construcció dels nous vestuaris per a la piscina és l’obra més important d’una legislatura amb molt poca inversió municipal i molt poca activitat social per part del govern local. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va restaurar els edificis del patrimoni històric campredonenc, mentre que des de la regidoria de turisme de l’ajuntament, que dirigia el republicà Ricard Forés, es va realitzar la museïtzació de la Torre de Font de Quinto. 
Durant el 2011 es va aprovar l’Entitat municipal descentralitzada, el procés de la qual mereix una explicació ampliada. Les eleccions del maig de 2011, les primeres veritablement democràtiques a Campredó, donaren la victòria a CiU, amb 5 regidors, 2 per a ERC i 2 per al PSC-PSOE. No sabem, però, encara les línies bàsiques del govern campredonenc.