Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

27 de juliol de 2021
0 comentaris

Haikus del vent


El vent que bufa,
ressò de polseguera
per tota l’horta.

Ja no s’atura,
bufec que molt espanta,
en nit ben fosca.

Gens no m’agrada,
un vent que s’apodera,
de la muntanya.

Ve de la serra,
i molt de pressa baixa
se sent a casa.

No és estelada,
la nit ben roginosa
de gran ventada.

La por m’impregna,
no sento gens cap calma
amb la bufada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!