Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

19 de maig de 2007
Sense categoria
2 comentaris

Entrevista a Joan Cid i Mulet

Entrevista a Joan Cid i Mulet, publicada el 1962 per la revista "Orfeó Català" de Mèxic, en motiu de la publicació de "El libro de oro del fútbol mexicano".

CONVERSA AMB L?ESCRIPTOR JOAN CID I MULET[1]

 

Amb motiu que el nostre dilecte i estimat amic en Joan Cid i Mulet ha estat objecte recentment de dues honroses distincions, per part de la Federació Mexicana de Futbol i de l?Institut de Capacitació del Magisteri, ens ha semblat oportú tenir una breu conversa amb l?esmentat amic, la tasca literària del qual ha rendit valuosos i estimables serveis a Mèxic i, fonamentalment, a la colònia catalana de Mèxic. Heus ací, doncs, els detalls de la conversa:

– Hem tingut notícies que la teva monumental obra LIBRO DE ORO DEL FUTBOL MEXICANO ha estat acollida arreu del món, i, especialment a Mèxic, com és natural, amb una simpatia ben falaguera.

– Certament. La Federació Mexicana de Futbol, en un gest que jo mai no agrairé prou, acaba d?atorgar-me la Medalla al Mérito Deportivo, en la meva condició d?autor de l?obra esmentada. El futbol mexicà i, per tant, els organismes rectors del mateix no tenien, fins ara, una autèntica història. Pels contactes que de molt temps he tingut amb els dirigents d?aquest esport vaig creure que si reeixia podria prestar un bon servei a l?esport mexicà. La tasca es presentava, indubtablement, difícil i feixuga, tota vegada que la mateixa Federació mancava d?antecedents i d?arxius. Malgrat tot, però, vaig llençar-me a l?aventura, i després de cinc anys de recerques ininterrompudes he tingut la sort d?acomplir-la amb l?èxit ja conegut.

– És aquesta la primera història del futbol mexicà?

– L?única. Especialment l?etapa dels pioners, vivia completament ignorada. Estava, doncs, inèdita, i aquest havia estat el principal obstacle per a molts dels intents que s?havien vingut fent per escriure-la. Jo vaig tenir la sort de descobrir l?origen i les dades necessàries per a reconstruir aquesta etapa, i la feina, després ja fou més planera, encara que com pot veure?s pel seu contingut, no fàcil del tot.

Com l?han acollida els dirigents del futbol mexicà?

– Ha estat declarada oficial per la Federació i distribuïda pel seu compte arreu del món. Començant per la FIFA, totes les Federacions l?han rebuda o l?estan rebent com a un present de l?organització mexicana. Aquest gest li dóna, al meu entendre, un suport oficial i categoria universal. La premsa d?aquests últims dies publicava la notícia del lliurament a la Federació Argentina que la Delegació futbolística del nostre país féu, arran de la gira de la Selecció a Buenos Aires i posteriorment a Colòmbia.

Altrament, dels organismes que acabes d?esmentar, el LLIBRE D?OR ha estat distribuït en altres esferes?

– Sí, el President de la República i algun altre membre del Govern el reberen com un present nadalenc que el Comitè Executiu de la Federació els féu. Els mots d?elogi que foren pronunciats en dita ocasió posaren de relleu la simpatia amb què es veu la nostra tasca i l?afecte amb què procurem servir el país que tan generosament ens acollí.

– Tot plegat vol dir que l?obra ha estat un èxit?

– Tanmateix, és així. L?edició de luxe és a punt ja d?esgotar-se, i dintre poc apareixerà una nova edició, refosa en un sol volum destinada al gruix dels aficionats, puix que la primera s?ha venut a un preu elevat.

 Bé. Hem parlat fins ara d?una Obra, que potser a molts pocs de nosaltres ens hauria interessat de no haver-ne estat tu l?autor, pel fet que tracta d?un esport que, encara que a molts catalans ens apassiona, no ens afectava directament. L?èxit que has assolit com a català és una satisfacció que sentim tots els teus amics i molts especialment l?Orfeó Català, en els rengles del qual tu tens un lloc d?honor. Parlem, ara, d?una altra Obra, diríem més nostra, més íntimament lligada a nosaltres com a col·lectivitat resident a Mèxic. Volem referir-nos a México en un Himno, història de l?himne nacional mexicà. Què pots dir-nos d?ençà que el llibre fou declarat text de consulta a les Escoles del país per la Secretaria d?Educació?

México en un Himno és una obra que vaig escriure pensant i sentint en català. La idea vingué en escoltar l?himne per primera vegada i demanar el nom del seu autor. El cognom em semblà d?origen català, encara que algú em digué que era francès o tal vegada espanyol i qui sap si italià. Vaig començar, al poc temps, a indagar i no em fou grat trobar una sola afirmació de l?origen de l?immortal Nunó, llevat, és clar, d?algun que altre català. Fora d?aquests, ningú no coneixia la naixença de tan il·lustre músic, i això avivà encara més el meu desig. L?obra fou acabada pocs dies abans del centenari, l?any 1954, i posteriorment, la Secretaria d?Educació, per mitjà del Consell Tècnic dels Llibres de Text, el declarà llibre de consulta.

Tenim referència que, ara fa poc, el llibre esmentat ha estat acollit per un altre Organisme oficial per a expandir-lo. Què hi ha de cert?

– Efectivament. L?Institut Federal de Capacitació del Magisteri acaba de signar contracte per a un tiratge de 40.000 exemplars, en edició especial destinada als mestres de la generació que actualment capacita l?Institut. És aquesta, en tant que autor del llibre, la notícia més falaguera que hagi pogut rebre, tota vegada que dintre poc  -l?edició ja està en marxa -, quaranta mil futurs mestres coneixeran les terres d?Olot, lloc de naixença d?en Nunó i, de retop, Catalunya. És a dir, en obrir el llibre, coneixeran mentalment la nostra terra i hauran d?estimar-la per ésser el bressol de l?home que els ofrenà un himne tan brillant. Com a català em complau, doncs, que els mexicans puguin retre homenatge, encara que sigui amb la imaginació, a un home com Nunó i a un poble com Catalunya.

Heus ací la conversa. ORFEÓ CATALÀ s?honora en transcriure-la amb joia i orgull, perquè és així com un amic nostre, amarat d?un íntim sentiment de catalanitat, ha fet dos grans serveis a Catalunya i ha retut homenatge d?agraïment a Mèxic, país al qual li devem el viure amb dignitat i llibertat.

 

J.P.

 

 


[1] Reproduït d?Orfeó Català, n.2, maig de 1962, p.19-20.

  1. Hola Emigdi,

    Ahir, al programa L’hora del lector, del Canal 33, Andreu Carranza es va passejar per Tortosa, per Flix i per la llibreria La 2 de Viladric, on va comprar, entre altres, el teu llibre sobre Joan Cid i Mulet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!