PARLAMENT EN LA INAUGURACIÓ
DE LA II FIRA ?CAMPREDÓ ACTIU?
Molt bon dia a totes i a tots (campredonenques, campredonencs), i a tota la gent que ens doneu el gust d?acompanyar-nos en el dia d?avui.
Pot semblar retòric si començo amb les habituals paraules: ?És un honor que els membres de l?associació de comerciants i empresaris ?Campredó actiu? hagueu pensat en mi per inaugurar aquest certamen firal?. En el meu cas no és una simple retòrica, però. Sóc campredonenc de socarrel i per a mi ha estat veritablement més important aquest reconeixement que m?heu fet al meu poble que si hagués estat convidat en qualsevol altre indret del país per important que fos. Aquells que em coneixeu bé, sabeu que estic parlant de tot cor. A més, reconec que sóc una persona políticament incòmoda (pel fet que no tinc pèls a la llengua) i que heu estat molt valents convidant-me.
He viscut sempre a Campredó, un poble xicotet de la riba final de l?Ebre català. Què és un poble? Ningú millor que l?estimat poeta Miquel Martí i Pol per fer-nos-en cinc cèntims acuradament:
El poble és un vell tossut,
És una noia que no té promès,
És un petit comerciant en descrèdit,
És un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d?estiu.
És un parapet damunt la sorra,
És la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d?enfilar-se per les bastides.
És el petit desfici del diumenge a la tarda,
És la família com a base de la societat futura,
És el conjunt d?habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç.
És la meva veu i la vostra veu.
És la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
I de la nostra veu
I de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
I tot d?altra gent que no coneixes,
I els teus secrets
I els secrets dels altres.
El poble és tothom,
El poble és ningú.
El poble és tot:
El principi i la fi.
Les vivències personals a Campredó em porten a diversos cicles vitals. Primerament, la infantesa. I us he dir que vaig tenir una infantesa feliç, en una família feliç, en un barri humil que es diu la Barceloneta del nostre poble. Un barri en el qual, als anys 1970, la gent vivia en una planta baixa amb la porta oberta, quan es cuinava un menjar especial es repartia pel veïnat i a l?estiu se sortia totes les nits a xerrar a la fresca. Un barri i uns veïns que recordo amb gran estimació. Sota l?ombra d?aquests records, voldria dedicar uns versos ben merescuts als meus pares, de la ploma del no menys idolatrat Lluís Llach:
Quan estava tot sol amb la mare,
a l?hivern, a la vora del foc
d?una antiga casa catalana,
En un poble petit i polsós,
Que feliç era, mare,
Que feliç era jo.
Després en període adolescent, ens canviàrem de casa. Vaig bastir un cercle d?amistats durador, els millors dels companys, causa primera del meu compromís vital amb Campredó. Aquest compromís em va conduir a una tercera part, la meva fase cultural i reivindicativa. Els meus lligams amb l?Associació Soldevila i amb la Comissió Promotora de la Segregació que han marcat profundament tota la meva activitat pública.
D?una banda, la causa de la cultura. La reivindicació del patrimoni històric medieval campredonenc, tema (que aquells que no m?estimen gaire estiguin tranquils), sobre el qual no en diré res avui, ja que si ho faig em castiguen. Sóc mut! La reivindicació igualment del pintor impressionista Francesc Llop i Marqués com a emblema del poble. L?admiració pels impulsors del pessebrisme campredonenc, per la feina realitzada pels pares i per les mares del col·legi, i tantes altres activitats a les quals dono el meu recolzament més sincer.
D?altra banda, totes i tots sabeu que jo sóc partidari de la constitució de Campredó en municipi, tot i que malauradament ens han tallat les ales i ens han hipotecat el nostre futur en llibertat. Sóc un rebel i per això afirmo sense embuts que la justícia massa sovint està en mans dels poderosos.
I passarem a la meva faceta literària, la qual està sent molt intensa darrerament. Estic molt satisfet de com em van les coses i del meu granet de sorra que ajuda a dignificar la literatura ebrenca, els literats de casa nostra i, sobretot, la llengua catalana i la catalanitat. M?han guiat sempre els ideals de Pàtria i Cultura, i he fet de la catalanitat una part molt important de la meva vida. I us he de dir que són uns ideals als quals no hi vull renunciar mai. Segueixo de prop les petjades de futbolistes, artistes, escriptors i cantants, que no renuncien als seus ideals per cap or del món: Oleguer Presas, Joel Joan, Víctor Aleixandre, Lluís Gavaldà; i algun polític, pocs, Josep Guia de València o Joan Carretero de Puigcerdà. El meu esperit de revolta em porta una i una altra vegada a repetir els versos d?un admirat cantant valencià, Raimon:
No, jo dic no, diguem no, nosaltres no som d?eixe món.
L?any passat se celebrà la primera edició de la Fira Campredó actiu. La vaig valorar molt positivament: un certamen modest però digne, amb qualitat humana impulsant-lo des del darrera. Enguany hem de consolidar aquesta fira i l?any que ve fer-la més gran, i més i més… Campredó necessita de l?impuls de gent com la de l?associació ?Campredó actiu?, que sigui capaç d?articular un certamen de prestigi com tenen altres poblacions de les comarques centrals dels Països Catalans.
Per acabar, i seguint dintre del marc sentimental i poètic dels records i de les vivències del poble, he de tenir obligatòriament unes paraules per a la gent de casa meva, als quals no oblido mai en cap dels meus parlaments. A la meva dona, que sempre tinc al costat en tots els moments en què la necessito, li he de dedicar forçosament els versos d?amor més bonics de la literatura catalana. No podia ser d?altre poeta, des de València estant (terra estimada i nostrada), Vicent Andrés Estellés:
No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d?amants com nosaltres se n?han parit ben pocs.
Als meus xiquets, Rosa i Guillem, només desitjar-los que tinguin una infantesa feliç, que apreciïn els molts valors de viure a un poble xicotet i que estimin la terra que els ha vist nàixer.
Queda inaugurada la Fira 2007 de Campredó.
Llarga vida a Campredó Actiu!
VISCA EL POBLE DE CAMPREDÓ
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
un compromís valent amb els principis que et guien i la manifestació del teu amor a la família i al poble. Enhorabona!. Una abraçada. Carme-Laura.