Emigdi Subirats i Sebastià

Demà dia 31 de desembre, farà exactament quaranta anys que el Carrilet de Tortosa-La Cava va fer el seu darrer trajecte. He volgut, doncs fer aquest apunt històric sobre la seua relació amb Campredó, un dels pobles més vinculats a la seua història.
Durant el segon quart d’aquest darrer segle, la nostra comarca es va veure revolucionada amb l’arribada d’un tren de curt recorregut conegut com el Carrilet. Era època d’enorme boom en les inversions privades sobretot amb  els ferrocarrils, a conseqüència de les quals es varen crear una sèrie de  línies de via estreta i  de distància curta, de  deu a setanta kilòmetres, de les quals va sortir la línia Tortosa-La Cava, la qual va ser creada per la companyia "Ferrocarrils Econòmics SA", per tal d’unir la ciutat més gran del Baix Ebre amb el delta, per poder transportar l’arròs que allí es conreava.  El novembre de 1918, la companyia Zopetti-Cendra, dirigida per un enginyer italià i un empresari tortosí, que s’havia constituït com a Societat Regular Col.lectiva per al comerç de l’arròs, va demanar al Ministeri de Foment la concessió d’una línia de via estreta que unís les poblacions de La Cava i Tortosa. El projecte fou aprovat per les Corts el dia 23 d’octubre de 1924, i fou inaugurat el primer tram Tortosa-Amposta amb un acte solemne l’11 d’agost de 1926, i el segon tram Amposta-La Cava, l’any següent. Cal fer esment d’una curiositat,  la primera aturada de l’històric Carrilet, es va realitzar a l’estació de Campredó, en la qual s’havia aplegat una gran multitud.

L’empresa va tenir un notabilíssim èxit, atès que en poc més de quinze dies varen utilitzar la línia un total de 7.258 persones. A la dècada dels trenta, la línia funcionava a ple rendiment, hi havia onze estacions des de Tortosa fins a La Cava, passant per Santa Càndida, Soldevila, Campredó, Font de Quinto, Amposta, Jesús i Maria, Sant Jaume i Església. Eren anys d’esplendor per al Carrilet, s’hagueren de comprar noves màquines i cotxes per poder satisfer tota la demanda tant de viatgers com de mercaderies que provenien del delta. Els horaris dels primers Carrilets eren:

Després de la Guerra civil  però, va ser la seua època veritablement reina, a causa del fenomen conegut com l’estraperlo. La manca de menjar va provocar la implantació d’un mercat negre, mitjançant el qual molta gent es dedicava a comprar i revendre els productes alimentaris racionats a les ciutats. El transport de mercaderies es va multiplicar fins a tal punt que va haver-hi moments que no hi havien prou vagons per a la demanda. Es varen crear nous baixadors, Soldevila (1942) i La Canyada. Els locals de  les estacions del Carrilet i del tren varen ser els punts neuràlgics  per a la pràctica de l’estraperlo. La imatge de l’estraperlista amb productes alimentaris amagats sota les faldetes, de cistelles tirades a la vora de la via, o de la patrulla de la guàrdia civil a la recerca d’enxampar els estraperlistes, esdevé el viu retrat de tota una època, la qual va ser viscuda intensament i que ha passat a la història com la més complicada  del segle.

Después de pasar por Amposta y Campredó, y cuando el tendido de la vía discurre paralela a la carretera, abandonado la intimidad de huerta y arrozal, una caravana de coches y motos se emparejó al paso del cowboy, dando de simpática escolta hasta entrar en sus postreras agujas.

En Carles Salmeron, en els seus llibres "Trenes del Ebro" i sobretot en "Els trens del delta de l’Ebre", ens dóna una llarga sèrie de dades sobre la relació entre el Carrilet i el terme de Campredó:

Poc després s’arribava al baixador de Soldevila que només tenia una andana a la dreta de la via i que era utilitzada per la gent dels voltants…. A la sortida del baixador, la línia continuava paral.lela a l’ampla, separades ambdues únicament pel canal, fins que a l’altura del poble de Campredó se separaven del tot. L’estació de Campredó (km 6.667) tenia dues vies per als encreuaments dels trens i estava situada entre camps d’arròs als afores d’aquella petita població de caràcter marcadament rural.Disposava d’un edifici i una andana de 45 m de longitud, de dues vies de llargària general i 85 m de desviada. L’edifici de viatgers, situat a l’esquerra de les vies, era d’una planta, feia 27 m de superfície, construït de maó i teulada plana amb coberta de teula fina interior, al qual s’accedia des de l’andana per una porta central.El local estava dividit en despatx del cap d’estació, taquilla i sala d’espera…Una mica més enllà es trobava el baixador de Font de Quinto (km 7,790) que servia els habitants d’un grup de cases que hi havia al seu costat. Era idèntic als anteriors ja que només constava d’una andana construïda de terra amb vora d’obra. ….El traçat circulava entre el canal i els camps de conreu, si bé aquests s’anaven reduint a la vegada que la vall i arribava poc després al seyu lloc més estret, on hi havia el carregador de la Pedrera (km. 10,358), origen del ramal del mateix nom, només tenia una petita andana a la via general i un edifici de reduïdes dimensions. Aquest era d’una sola planta, feia 19 m de superfície i fou construït de maó; la teulada era plana, amb coberta de teula fina, i dels seus laterals sobresortia una barana d’obra de curiós disseny.

Aquesta detallada informació ve acompanyada per la que ens proporciona en Manolo Maristany en el seu llibre "Els Carrilets de Catalunya": Entre Santa Càndida i Campredó allí on les vies del Carrilet i el tren gros corren gairebé paral.leles un parell de quilòmetres o poc més, reduïa lleugerament la marxa fins que veia aparèixer el ràpid de València tirat per una impressionant 1700 de MZA que treia una fumera impressionant. Quan estava a punt d’aconseguir-lo, pegava una accelerada a la seva 220 Hunslet-Engine i el fogoner atiava el foc com un boig. Durant uns quants segons tots dos trens anaven quasi junts. Quan s’arribava a Campredó, els passatgers baixaven i anaven a felicitar el maquinista per la seva gesta.

La música tradicional del popular grup "Quico el Célio, el noi i el mut de les Ferreries" també ha volgut  homenatjar el trenet del Baix Ebre, fent esment del punt neuràlgic que representava el nostre poble en la cançò "El carrilet i el vaporet": "Lo Carrilet recorria / de Tortosa a Campredó/ per carrils de via estreta/ i a Amposta feia estació’. En una altra cançò, ‘Torna el Carrilet autèntic", no s’oblida tampoc del nostre poble: De Tortosa a La Cava,/ aturant-se a Campredó, /Amposta i Jesús i Maria/ arriba esta cançó.
Cap als anys cinquanta, comença la davallada  del Carrilet com a mitjà de transport gairebé únic. La carretera es va  convertir  en una competència massa forta que el va fer inviable econòmicament. L’estat encara va seguir aportant una sèrie de subvencions fins  l’any 1963 que va decidir retirar-les, la qual cosa suposarà la seva desaparició. Al 1964 la companyia va renunciar a l’explotació d’aquesta línia i va passar a la companyia "Ferrocarrils de Via estreta SA", la qual el 1968 va clausurar definitivament la línia. El 31 de desembre de 1967, el Carrilet va fer el darrer trajecte des de La Cava fins a Tortosa, va ser el final d’una època que obria noves il.lusions per a la gent ebrenca. Els nostres iaios encara recorden el famós trenet amb gran afecte.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!