Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

15 d'abril de 2013
1 comentari

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (98)

Em cusen les passions
els llenguatges dels àngels,
el color blau.
encadeno paraules
que parlen d’amor,
ressona la poesia
el ritme dels mots
que ensucren la vida.
Sento els moixons,
l’amor d’amors,
la vida de vides,
el missatge de pau.

La brisa de la nit
allibera il3lusions.
fa lluir el sol a la matinada,
les més càl·lides fragàncies
saluden.
hola a tots els que escolten.
Llegeixo, llijo els clàssics,
escolto en Lluís Llach,
estimo els de casa.

Sinuosos els reialmes
de la pau infinita
de l’ànima. 
Descriuen sentiments justos,
entenen d’amors,
de realitats humanes,
en un món d’abast humà,
que canta l’esperit llibertari.

Utòpics els sentiments
t’embarquen amb els vents
obren les portes del cor,
premien la dolçor,
inviten les esperances

aparquen totes les pors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!