Emigdi Subirats i Sebastià

POESIA A L’ESTIL D’ANTANY

PAÏSOS CATALANS

Endavant Catalunya endavant!
Oh Pirineus que presidiu la muntanya
que besa les terres de la Cerdanya
i t’endinses en el mar tot navegant!
Saludo la història, l’empordà
que els grecs conqueriren
i el vell Canigó d’on sorgiren
els primers reis catalans.
I xafo la Barcelona capital
que encomana vies a ponent
que de Llleida senyeres ixen
i s’endú amg força el mestral.
I passo per Tarragona, bressol dels romans
per arribar a la terra del cabalós riu,
que no és cap frontera i somriu
alnoble parlar dels valencians.
El Maestrat ens porta a l’Horta
i la millor terreta Alcant,
i d’allí amb una barca navegant
com a mostra d’una terra no pas morta.
I tenim l’illa encantadora,
la Mallorca, reina de reines,
on els parlars són perennes,
terra cristiana, terra mora.
ens uneix a tots l’antic llemosí
de l’Alguer fins a la Llitera,
amb una Andorra ben sencera,
que algun dia sabrem unir…

CAMPREDÓ

Estimo el meu poble, altre no tinc,
i meu considero i denfenso,
i ploro i somnio les coses més belles
que explica el poeta.
Trepitjo la terra tan tendra i calenta
que s’ha identificat
i els camps tan plens, taronges i olives,
que vesteixen una comunitat.
Anys de vivències profundes i plenes
conviure amb amics, veïns i familiars,
tothom és de casa, el poble no és gran.
Estimo la gent que m’envolta,
que porta a la sang,
segell d’aquest poble
que busca dues coses:
respecte, ser digne i felicitat.
No parlem de grandeses
ni de ser els millors,
senzillament poble que és el que cal.
I aquest és el seu nom, i la seua partida,
que el sento molt meu
i no hi vull renunciar,
a ser un poble dige i alliberat.
Paraules de jove que el vent s’endurà,
boniques paraules sortides de l’ànoma
perduda nostàlgia per allò il·legal.
I seguiré amb la lloança sincera
que dignifica el poble
d’honrada la gent.
Tenim esperances, força i ambició
i volem uns nous aires
aquí a Campredó.