Emigdi Subirats i Sebastià

Sento uns cops forts del campanar
que anuncien l’hora de missa,
les dones es preparen totes mudades
la bossa de mà no els manca,
aquesta és l’hora de l’església!
és un so que comunica, enganxa,
tothom l’entén i s’hi acostuma,
i acompanya abans que arribi la ratlla
del meridià que parteix el jorn.
Sense el cop de so, tot seria diferent.
ens mouríem per esma, ens perdríem.

Són les onze, hora en punt,
més clar que un rellotge
que mai no s’erra.
Les campanes d’aquest temple
són un emblema de la nostra terra,
també la sirena de l’arrossera
cambra de tots que anuncia
l’hora fatigosa d’enganxar,
i la de plegar que és més alegre.
Són cops de sons amb missatge
i els entén tothom,
car ens guien i ens importen. 

ERMITÀ

Em va contar un ermità que parlava
en llengua antiga, que fa uns anys
ells coneixia els palms on habitava,
mentre ara sentia una sensació estranya.
En llemosí s’expressava,
no era un fet extraordinari,
no calia debats orals ni articles de diari.
Tothom era de casa, pagesos i terrissaires
intel·lectuals no abundaven,
els que havien eren savis.
Bilingüisme? No gràcies,
àrab, llatí, català, provençal,
a això se li diu cultura,
i no a una estranya positura
que defensen els Babel.
Diuen ser advocats del bilingüisme,
i ens estan prenent el pèl.
Car una llengua només usen
de la boca i de la ploma,
no és això el més pur cinisme
com diria el profeta Mahoma?
De cap pàtria professen ser,
carreguen contra els patriotes,
es creuen que som idiotes
i no se’ls veu el “plomer”?
Com es diria a Espanya,
la seua pàtria vertadera,
que amb natros és molt
tacanya i poc sincera.
Apa, doncs, intel·lectualets
i intel·lectualetes,
‘semi’ hauria d’afegir ,
us n’aneu a fer punyetes
i tant de bo fora d’aqui.

PD Si no m’enteneu en català, potser
us hauré de traduir, que és senzill,
car aquí al conejo se li diu conill,
i no com vatros, que a Aleix li dieu Alejo.