Emigdi Subirats i Sebastià

I
Els qui manen ens repeteixen
que cal estar confiats en tirar endavant.
No ens hem pas d’enfonsar, ni avui ni demà.

“Oblideu el passat, que el vent s’ha emportat,
allò que avui és verd demà blau esdevindrà,
i res no va gens malament.
Bufarà el vent fort, canviarà el destí,
cal confiar en el camí
que ens donarà felicitat, és del tot senzill.
No erreu el pas, que et vindrà el perill,
i ensopegaràs i et serà dolent de rosegar.
No cregueu en la filosofia
que garanteix una utopia com a fet real.
No sentiu mai la follia de deixar-ho tot
i embarcar-vos al mar.
Cregueu en la terra ferma
i construïu castells a l’aire.
Trepitgeu amb tota paciència
car és la constància qui regeix el món.
Confieu sempre en la ciència
que té la clau, que és solució de tot.
No volgueu ser milionaris
guanyeu-vos el salari
amb la suor del front.
Nosaltres controlarem la caixa,
i no treballarem gaire,
hi ha classes socials al món.”

En canvi, jo sóc un somniatruites
que defenso solament lluites, això rai!
que s’acaben malament.
Car sóc de la filosofia que defensa la minoria
que no guanya mai. 

II
Tota fresca,
fruita del dia saborosa
en els mercats
de pobles feiners.
Unes cireres de mel.

Somni amb el gust,
dolç, dolcinós, rodones, roges, sabor
a llavis carnosos,
enlluerna les senderes de la serra.
Aigua de cirera, aigua del cel,
sabor a natura bella.

Quan es formen,
verdinoses,
regust a nit dels astres,
a dies assolellats, aires purificants.
Arribats al cor de la puresa,
uns vents celestials engendren
gustos d’abans, de sempre.

El rogi comença a regnar
en el cel i la terra, constructor.
Els solcs, els marges,
un arbre imponent,
un cirerer de tronca,
l’arrel del fruit més saborós.

Un goig.
Un tiberi.