Emigdi Subirats i Sebastià

En aquest conjunt d’apunts titolat Dreço la vida entre el do ebri de les mans, vers del gran poeta de Benicaró Manuel Garcia i Grau, he anat recollint i donant a conèixer tota la meua tasca poètica. Aquest és el darrer .

Gran regust
els ànims s’exalten,
s’ensucren els instants
criden les foles els elogis
per un joc espectacular,
rematat amb victòria,
i la joia celebrada
a la pista i les grades
i a casa la gent
que els admira
i exalta novament,
i es lliga la història
els records,
la nova fama i la glòria
fruit dels gols d’un partit.

Tinc el desig d’aturar infàmies
d’eixamplar les esperances dormides
i els insignes pensaments il·lusoris,
les flames d’il3lusions ben preparades.
És l’hora de la rosa en mes de flors,
de vespres incandescets
que fabriquen
homes de força incombustible
i camins inquiets sense retorn.
Desperten els desigs de grandeses
en els cants de primavera i els estius
les llums de l’esperança encaminen
els adéus al trist enyor. 

El soroll és la mentida
de la ida. És el nostre altre ego
eixamplat, que no és
el que aparenta
i reivindica una posició inexistent
és la tranquil·litat personificada. 

El silenci és eixa monotonia
que creix en la pau
reivindica la tranquil·litat
i respecta tots els éssers
del nostre menut univers.