Emigdi Subirats i Sebastià

La literatura catalana gaudeix d’una salut intermitent amb millories i malalties. Al costat d’autors ja prou consolidats en despunten d’altres de generacions més noves, els quals, potser no sorgeixen com rovellons, però sí en una quantitat ben significativa. Al cantó negatiu, hi ha una mancança en nombre de lectors òbviament, el gran problema que no la deixa enlairar suficientment. Necessitaria com els humans el pa i l’aigua disposar d’una xarxa de promoció creïble i adequada dels llibres en la llengua d’Ausiàs March, que pogués vèncer l’habitual autoodi de molts ciutadans que els porta a renegar de les coses de casa, lletra impresa inclosa. La precària situació en què es troba el català als carrers de les grans ciutats d’arreu dels Països Catalans, li afegeix un greu handicap. El bilingüisme mata, beneficia de passada la llengua forta i protegida. La comoditat en què es troben milers de castellanoparlants que no veuen la necessitat d’enraonar en la llengua de la terra on viuen, quan no és animadversió (aquest sí que és un fet greu), afegeix sal a l’aigua quan al correcte desenvolupament literari nostrat. Com a contrapunt, els eterns atacs que sofreix la parla comuna pel davant i pel darrera per part de capitosts d’institucions pròpies (cas dels governs del País Valencià, les illes Balears, l’Aragó i l’estat francès) esdevenen un entrebanc a voltes infranquejable, sobretot per la proliferació de fronteres internes dintre del domini lingüístic, fet que impossibilita la lliure recepció de les obres d’autors dels altres territoris on no es resideix.
Malgrat que ens trobem dintre d’aquest marc convuls i inestable, podem treure pit per la qualitat d’algunes obres narratives de pes que veuen la llum gràcies a gent lletrada vinculada a la riba final de l’Ebre. La llista de novel·listes de l’antic territori ilercavó amb una obra extensa és prou llarga (Miquel Esteve, Miquel Reverté, Andreu Carranza, Francesca Aliern, Cinta Arasa, Cari Ariño, etc.), alhora que quasi tots usen el català en els afers lletrats. Tanmateix, en aquest article només tenim espai per comentar dos novel·les estel·lars.
La Coia Valls és ganxeta, una reusenca que resideix a la Tàrraco romana. Sortosament des de fa molts anys la tenim com afillada per les nostres contrades, on se sent com a peix dintre l’aigua. Sol prendre part en tots els certàmens literaris anuals que se celebren des de fa gairebé dos dècades vora l’Ebre (Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús, Fira del llibre i l’autor ebrencs de Móra d’Ebre, Jornades literàries de la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, etc.). Ha estat una assídua dels centres llibrescs d’arreu del nostre territori, des de Vall-de-roures a Vinaròs, passant per Móra la nova i Cornudella de Montsant. La seua darrera novel·la, El llegat de les cendres, en transporta al bell mig de la catorzena centúria quan el cap-i-casal s’intenta recupera de les seqüeles de la gran pesta medieval. Un grup de dones s’esforça en encapçalar la batalla per la recuperació de la vida quotidiana. Esdevé un relat carregat de reivindicació del paper de la dona, malauradament reclòs: la protagonista principal, l’Alèxia, filla d’un mercader adinerat, es veu amb cor de tirar endavant el negoci familiar; l’esclava Ròmia lliurement expressa desigs carnals condemnats; la Caterina, aprenenta de pintora, la monja Genebre, o la Llorença, vídua d’un vidrier, faran camí a la recerca del temps de l’esperança, quan la dona aconseguirà el paper que es mereix a la societat. L’Alèxia pren el paper de cap familiar, fet molt controvertit a l’època, mentre l’hereu, son germà Narcís, farà vida de bohemi com a pintor a Assís, territori sagrat del bondadós Sant Francesc. Tal com llegim a la pròpia sinopsi: El foc il·lumina, però també crema i deixa cendres. Les cendres contenen la memòria del que ha estat i, si cauen en bon recer, poden ser la llavor d’un nou futur.
Aquesta novel·la esdevé tot un homenatge a la dona (com a gènere) lluitadora que, malgrat viure en un món d’homes, busca el seu paper sense defallir mai. Un relat de qualitat, que acompanya ja un univers novel·lístic molt complert amb noms d’èxit com: Ethèria, La princesa de Jade, El mercader, Pantera, Els camis de la llum, La cuinera, Amor prohibit o L’Alquímia de la vida.