Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La tragèdia ha colpit un indret natural paradisíac ebrenc com és el Port. Quatre bombers han perdut la vida en un incendi perniciós i alguna cosa se’ns crema a dintre a tots i a totes. Tot just demà, en el marc del curs d’estiu de la UETE-URV que se celebra a l’EMD Jesús, tenim prevista la realització d’una ponència dedicada al Port literari, amb bellíssimes imatges i textos de l’escriptor ebrenc Vicent Pellicer. Davant de tanta bellesa, ens trobem amb tanta tragèdia. No cal dir que tindrem un emotiu record per aquestes quatre persones, servidors de la societat… què més podem dir…
LA VALL DEL RIU VERMELL
Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí…
però el record de la vall on vas viure… no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada…
ja no et solquen dolors ni treballs.
i el vestit amarat de rosada…
tan vermell com el riu de la vall…
Quan arribis a dalt la carena…
mira el riu i la vall que has deixat…
i aquest cor que ara guarda la pena…
tan amarga del teu comiat…..
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig treballar com a bomber forestal un estiu, i conec de primera mà la feina tan dura i important que fan aquesta gent. L’any que vaig estar jo, vam anar dues vegades a apagar incendis al Port, però afortunadament no van ser massa grans i els van poder controlar en unes hores, encara que en el segon vam haver de dormir allà dalt per a vigilar que no revifés el foc.
in memoriam als Herois dels Ports…Catalunya Fire Department live forever!
Un dolor immens i molt gran; un foc terrible amb un vent de garbí que ha portat la mort de quatre homes joves lluitant contra el foc i per salvar un troç de natura i poble.
Estem al vostre costat i plorarem de ràbia.
en primer lloc pels quatre bombers morts perquè aquestes pèrdues són les més irreparables que estem patint.
Però, també estem de dol per la crueltat de les flames. És evident que sempre que hi ha un incendi forestal es crema molt més que unes hectàrees de bosc: es crema la vida que hi havia i la que hi hauria d’haver en un futur, es crema la vegetació, es cremen els animals, en definitiva, es crema una part de la humanitat; però quan aquest bosc que es crema està en un territori que estimes i que coneixes, llavors hi ha alguna coseta dins teu que també queda tocada per les terribles flames.
Una abraçada,
Janet
Imagineu com deu ser la situació a Terol, on hi ha 10 incendis actius en aquest moment. Si aquí a Horta, amb molt més mitjans, no poden parar l’avanç del foc, imagineu com deuen patir la pobre gent dels poblets de Terol veient com se cremen les serres, que es quasi quasi, l’únic valuós que tenen…
Una veritable llàstima.