Molt bon dia a totes i a tots.
No cal dir que m’heu fet emocionar amb la vostra rebuda extraordinària, i em sento una mena de Leo Messi o d’Alèxia Putellas a hores d’ara. Fet i fet, no hi ha res més bonic per a un professor que rebre aquesta mostra d’estima per part del conjunt de l’alumnat.
Anem al gra, em sento molt orgullós d’haver estat escollit com al padrí de la vostra promoció de 4t d’ESO en la jornada d’avui. Al capdavall, sou una promoció estudiantil que he tingut el plaer de conèixer abastament. Enguany he impartit classes de llengua anglesa a 2 grups i mig (D, E i C), i d’alemany a 25 alumnes; a part del fet que he conegut els que vau prendre part en l’intercanvi amb l’IGS Sassenburg, els que vau assistir a l’Estada d’Aprenentatge del Canigó a la Catalunya del nord, els que vau cursar l’optativa d’alemany quan fèieu tercer, i alguns que vaig tindre el curs passat que us va agradar tant 4t que l’heu volgut fer dos vegades!
El padrí de l’acte de graduació del curs passat va ser un amic i company meu molt estimat i admirat, el professor de llengua i literatura catalanes Pep Pinyol, en una xerrada que va servir com a comiat a la seua trajectòria professional. Va complaure’m moltíssim la manera en què va articular el seu discurs, cosa que m’ha empès a preparar-me un format semblant.
He dividit la meua xerrada en varis apartats que pretenen retratar ben acuradament la meua forma de ser i de fer: el familiar, el docent, el cultural i el passional.
Molts de vosaltres ens veieu agafar el cotxe en el feliç moment en què sona el timbre a les 14.30 quan marxem cap a la llar familiar. Personalment, soc orgullosament rural, ho sabeu. Visc a l’horta de Font de Quinto, estic casat amb una professora de català i tinc un xiquet i una xiqueta, Rosa i Guillem, que són l’essència del meu ser. A més, tinc un gosset que es diu Leo Ousmane i molts gatets, que formen part de la nostra estructura familiar. Vaig créixer amb l’olor de l’olivera que m’ha donat una veritable passió per aquest arbre tan nostrat. M’agrada parlar de la raïl familiar més genuïna, de les paraules de pagès: valona, solsida, solada, esnovar, escarrar, esllemenar, llaurar, etc. El meu pare i la meua mare em van ingerir una estima molt gran pel treball de la terra, pel conreu de l’olivera i del garrofer, per l’oli d’oliva com a base fonamental de la gastronomia catalana, fet que tinc molt present en el meu model de vida. Després, un cop ja fent el meu vol, ja amb una nova família, he experimentat una gran estima pel món dels llibres. L’aprenentatge ha format i forma part essencial del meu dia a dia. Les lectures que eixamplen la ment, els coneixements culturals que m’engrandeixen com a persona.
Ha arribat el moment de fer la primera recitació. M’acompanya l’alumne Pau Antolí a la guitarra. Es tracta del poema I sobretot no oblidis del gran Miquel Martí i Pol, poeta de l’obrerisme que va fer reviure totes les sensacions del treballador en el seu poemari La fàbrica i tot l’amor passional en Estimada Marta.
I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat de viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.
Creix, això sí, en la llengua la tribu,
mot a mot, fidelíssim,
i en l’esperit de revolta que alerta
la teva gent contra la defallença,
perquè en tu s’acompleixi, poc a poc, el futur
i mai no et trobis desvalgut i sol.
La segona faceta de què us vull parlar és la de docent. M’agrada l’aula! No puc imaginar la meua vida professional fora de l’aula! Per tant, puc treure pit amb allò que significa aquesta frase. M’encanta el contacte amb tots vosaltres. La directora del centre, Francina Prades, un cop em va dir que no m’havia vist mai ni desmotivat ni fent cap tasca de mala gana. I així és, puc presumir del fet que mai m’heu vist amb desgana. Malgrat que hi ha aspectes millorables en l’àmbit de l’ensenyament (com en tots els gremis, de fet), tostemps he intentat en la meua tasca docent que el positivisme m’acompanyi. És a dir, veure tot el procés d’aprenentatge en positiu. Jo no he caigut mai en el negativisme que porta a pous sense sortida. La societat canvia, el model educatiu també, l’actitud de l’alumnat en general envers els estudis igualment o els modals de la generació adolescent del moment. Tanmateix, no ens caurà el món al damunt! Hem de saber adaptar-nos a nous models de comportament i també del conjunt del procés d’aprenentatge.
Parlo amb el cor a la mà, i me’n surto totalment del discurs de tema únic i en negatiu que ens ha impregnat dels darrers anys. L’ensenyament és un aprenentatge diari, per això m’agrada tant la tasca docent: el contacte amb el jovent, l’educació, els dubtes, les incerteses, les il·lusions i les decepcions. Crec en les vostres possibilitats, malgrat que sou una generació molt apartada en el temps i amb valors diferents. De fet, com ha de ser. Sobretot, crec en l’escola catalana com a aïna essencial del nostre futur. I repeteixo, m’allunyo de qualsevol discurs apocalíptic i de les inútils crides a la negativitat.
Ara passarem a recitar el poema L’escola, de Roc Llop i Convalia, poeta de Miravet del segle passat que va sofrir la llopada al Camp de la mort de Mauthausen-Gusen. Ell creia en una renovació pedagògica, en un altre model escolar, en l’aprenentatge de la vida al carrer.
L’Escola
(Heretgia pedagògica)
Mestressa, bona mestressa:
Per què tanques els infants
a la gàbia de l’escola,
si els horitzons són tan grans?
per desfullar-la amatents,
entre crits, jocs í rialles
les testes hissant als vents.
Obre’ls la porta, que volin,
igual que un estol d’acalla!
L’Aritmètica els empatxa;
i si hi ha verbs a conjugar,
ells conjuguen fantasies
que voldrien atansar.
Si tu vols aprendre els comptes,
que són molt «durs de pelar»,
fes-los que comptin poncelles
que estan a punt d’esclatar.
La Història, tu pots narrar-los,
(la d’avui i la de demà),
com encisada rondalla,
amb un somriure a la boca
i un afalac a la mà.
Geometria te’n farien,
— per a vendre i per llogar
mesurant un prat ami)
herba on poder-s’hi rebolcar.
Quadricularien vinyes,
encisats pels seus mims;
i comptarien les passes
de la plana fins als cims.
si hi ha un riu a la vora,
de gimnàsia te’n faran
joiosos de batre l’aigua
peus i braços tot nedant.
Que tot sense adonar-se’n,
lliçons que els van de «costar»,
les aprendran quasi d’esma,
amb un tot i amb un no res.
Mestressa, bona mestressa:
Si el meu consell et va bé,
llença la clau de la «gàbia»
i fes l’escola al carrer!
La tercera faceta ens transporta al fet cultural. Personalment, he fet de la catalanitat l’essència de la meua vida, fet que m’ha portat a desenvolupar una tasca cultural molt àmplia des de fa anys i panys. La passió per la llengua catalana i pel territori on es parla em permet tirar endavant activitats de notable valor, de les quals em sento més que satisfet. He estudiat la vida de molts autors i artistes de les comarques centrals dels Països Catalans. També he establert molts lligams sentimentals amb la ciutat de l’Alguer, la meua estimada Barceloneta sarda. Tot plegat, les lletres m’han omplert la vida i m’han impregnat també de la famosa cultura de l’esforç en comprovar on es pot arribar amb dedicació, talent i motivació.
Ara recitarem les Corrandes d’exili, de Joan Oliver “Pere Quart”.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Finalment, hem arribat a la faceta passional que molts coneixeu. El lleure i la distracció són igualment fonamentals per a qualsevol persona. Perquè jo soc, i ho sabeu, d’aquests: un dia partit al gol nord vaig anar i en entrar a la grada me’n vaig enamorar. El cor em bategada i jo no sé per què, del Barça soc supporter, sempre l’animaré. Alé alé alé
És part de la meua vida, una passió engendrada dels pares i que m’ha acompanyat des de menut. De fet, i us ho dic amb el cor a la mà, em serveix per apropar-me a tots vosaltres. És l’aïna útil per sortir del lligam acadèmic, de les converses de matèria, i fer expressió d’un sentiment esplèndid que ens lliga a Pep, a Xavi i a Leo, i a tants altres mítics esportistes, la trajectòria dels quals admirem.
Ara recitarem un poema personal dedicat al més gran entre els grans, Pep Guardiola, el qual admirem per la seua categoria professional tot i que també per la seua intel·lectualitat i la seua fidelitat a la terra catalana.
Veiem com el món gira entorn al futbol…
una passió que s’eixampla arreu
com un imant que incorpora vespres de joia.
Veiem com esdevé el joc de jocs,
com creixen xavals de la pedrera,
com regnen aquells amb gran talent.
Veiem com joves i grans s’entusiasmen
com càntics ufans endolceixen el moment,
com es devoren les cròniques dels diaris.
Veiem com les il·lusions s’enlairen,
com ens sentim campions d’ànima,
com somniem en ser els millors del continent.
I l’eufòria ens envaeix, gràcies a tu…
sí… gràcies al coneixement d’un joc ben dolç
que engendra caliu i a voltes somriu.
El culer se sent joiós davant de la història,
d’un equip mestre que ens complau.
Un senyor del futbol, Pep de Santpedor
amb cara d’infant que no ha trencat plats,
amb saviesa esportiva, amb tendresa humana,
ens enlaira envers el plaer infinit de la victòria.
Ha arribat el moment del comiat. De nou us he de dir que ha sigut un plaer i un orgull haver estat triat per tots vosaltres com a padrí. Us desitjo un molt bon estiu, feu bondat sobretot, un molt bon curs acadèmic tant els que continueu al centre com els que marxeu a cicles formatius, molts èxits acadèmics, i sobretot que sigueu feliços i felices.
Salut
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!