ARTUR BLADÉ I DESUMVILA
L?Artur
Bladé i Desumvila va nàixer a Benissanet
el 2 de març de 1907. Funcionari de la Generalitat, militant d?Esquerra
Republicana, i literat ?tot terreny?,
ens va deixar un valuosíssim tresor literari: el seu testimoni escrit de
la forma de vida del seu poble i de la seva estimada Ribera d?Ebre, que passa
per ser un magnífic retrat amb lletres del tarannà de la gent d?aquesta
comarca, amb la veu de molts dels seus protagonistes més característics. Es va
iniciar en el camp periodístic col·laborant amb les revistes comarcals: ?El Llamp?, ?Tivissa? i ?La Riuada?, per després ser un dels
màxims impulsors de ?L?Ideal de l?Ebre?.
Per raons laborals, va residir a Tortosa durant una llarga temporada, durant la
qual fou redactor del periòdic esquerrà ?Lluita?, alhora que també va
col·laborar amb els diaris "Foment" de Reus i "L’Opinió" de
Barcelona.
Quant al seu treball narratiu, es va
especialitzar bàsicament en tres temàtiques: La seva població natal, l?estudi
biogràfic i l?anàlisi històrica. En les seves narracions tenen cabuda tots els
oficis (artesans, llaüters, obrers o saltimbanquis) i altres prototips d?humans
que feien alguna cosa, no importa si útil o anecdòtica: el ric, el Nen de la
tona, el Metxes, el Roget, etc. Tots ells varen deixar la seva petjada
simpàtica i inoblidable, que encara és recordada pels més vells de la població,
alhora que les ventures o desventures dels quals es passen de generació en generació
mitjançat la forma de comunicació més genuïna que ha caracteritzat l?ésser
humà: la tradició oral:
Caldria
parlar encara dels representants d?una de les ocupacions més poètiques que
existeixen, o sia la de pastor de cabres. L?un d?ells, el vell Salvador del
Mutxatxo que era expert en vents i perit en llunes. L?altre, l?Eduard Garrell,
fou el millor xiulet de llavi de la comarca.
Aquest paràgraf és un bon exemple dels
tipus humans que li agradava retratar i immortalitzar, amb la clara
intencionalitat de dignificar la seva humil existència, els seus quefers
quotidians, potser gens extraordinaris i que no passaran a la història pel seu
virtuosisme, però que eren realment importants per a la vida senzilla de
col·lectivitat. Tal com apunta el crític i investigador literari Albert Manent
(especialista en la literatura de l?exili):
Bladé
escriu sobre la gent, com a individus i com a grup. El retrat dels seus
personatges els aconsegueix mitjançant l?explicació de manifestacions externes
(complexió física, gesticulacions, vestimenta) i del comportament cívic o moral
que han portat.
Les seves obres destaquen de manera
especial per la seva brillantor
estilística. La seva obra memorialista representa un xicotet tresor dins
la literatura catalana, donat que sap representar les vivències d?una terra amb
un estil fàcil i natural, que s?apropa a la realitat quotidiana: la vida dels
mussols, la de l?home casat, les xerrades cal barber, les misses cantades per
la banda de música, el cant de la cadernera o els jocs a l?hortet del metge.
En el seu paper de perdedor de la guerra,
va haver de sofrir l?exili durant més de dues dècades, ja que no va tornar a
Catalunya fins al 1961. Primerament va romandre a l?estat francès, on va estudiar a la
Universitat de Montpeller. Després va emprendre el camí cap a Mèxic, on va col·laborar activament en revistes com:
?La Nostra Revista?, ?Pont Blau? i
?Xaloc?, que el reafirmaren com un dels millors literats que ha tingut mai les
Terres de l?Ebre. Les dues primeres obres que va publicar: "Geografia
espiritual de Catalunya" (Biblioteca Catalana, Mèxic, 1944) i
"Benissanet" (Col·lecció Catalònia, Mèxic, 1953) emanen enyorança per
tots cantons. En la primera estudià la situació de la llengua i de la cultura, mentre que en la
segona, evocà la història, el paisatge, els treballs i les festes, del seu
poble natal. Residint encara al
país asteca, l’editorial Selecta de Barcelona va publicar-li l’any 1958 el seu
tercer llibre: "Crònica del país natal", en el qual explica els
costums, el caràcter de la gent, els jocs infantils, l’escola, les cançons
populars, les dites, etc., de Benissanet. Van seguir: "Felibres i
catalans" (1964), "Contribució a la Biografia del Mestre Fabra"
(1965), "Montpeller català" (1965), "El castell de Miravet"
(1966), "El prior Penna" (1966), "Francesc Pujols per ell
mateix" (1967), "Pompeu Fabra" (1969), "Els treballs i els
dies d’un poble català "(segona versió de "Benissanet") (1970),
"El senyor Moragas" (1970), "Els setges de Gandesa i del castell
de Móra" (1970), "Gent de la Ribera d’Ebre" (1971), "Viatge
a l’esperança" (1973), "L’exiliada" (1976), "La vida d?un
català excepcional (Antoni Terré, de Móra d’Ebre)" (1978), "El meu
Rovira i Virgili" (1981), "Guia de Benissanet"(1982),
"Visió de l’Ebre català" (1983), "Viure a Tarragona"
(1984), "Antoni Rovira i Virgili i el seu temps" (1984).
En els Jocs Florals de la Llengua Catalana
celebrats a l’exili durant una colla d’anys li varen donar els premis
següents: Concepció Rabell (dos cops), Premi de Cultura Catalana de
París, Premi del Centenari del Mestre Fabra, Premi Copa
Artística, Premi Rovira i Virgili d’Òmnium Cultural. Han estat
també nombrosos els premis que ha rebut de la societat civil, especialment des
de les Terres de l?Ebre. Va rebre el Premi Jaume Tió de periodisme que concedia
el setmanari "Ebre-Informes" de Tortosa La vila de Flix ha
concedit el nom d’"Artur Bladé i Desumvila" a la biblioteca
municipal. El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ha creat el premi
d’assaig bienal que també porta el seu nom. La Generalitat de Catalunya li va
atorgar la Creu de Sant Jordi com a reconeixement al seu magnífic treball
patriòtic i literari.
Artur Bladé Desumvila era membre del
Patronal de l’Institut d’Estudis Tarraconenses, President d’honor del Centre
d’Estudis de la Ribera d’Ebre, i soci d’honor d’Omnium Cultural de
Tarragona, fins el dia 23 de desembre de 1995, data del seu
traspàs. L’any 1996 el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre va publicar
l’obra pòstuma d’Artur Bladé, "L’edat d’or". Definida en paraules
d’Albert Manent com "una gemma més dins el petit i únic tresor que
representa la seva obra memorialista d’una part de les terres de
l’Ebre".
També cal destacar la seva gran tasca de
recuperació del vocabulari popular de la comarca. Les seves narracions i
descripcions presenten sentiments autèntics i emocionals, basades en la veritat
humana i la brillantor paisatgística. La seva ploma va saber retratar paisatges
i persones, amb un estil amè de molt fàcil lectura, que el converteix juntament
amb en Sebastià Juan Arbó en el gran narrador de la nostra terra. Bladé
utilitza gèneres tan variats com l?assaig, el reportatge, la biografia i els
dietaris, l?anàlisi històrica, i la narració costumista. La barreja de
tècniques que comporta aquesta diversificació de mitjans no implica ni molts
menys en aquest cap, incapacitat creadora, ni elaboració d?una obra dispersa i
mancada d?ordre, sinó que conforma una unitat literària de primera línia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!