Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La força dels blocs rau bàsicament en la interrelació entre l’autor i els lectors y les lectores que permet poder entrar en diàleg amb qualsevol persona interessada en el tema en qüestió. Ja he expressat en nombroses ocasions el fet que estic molt satisfet del nombre de visites que està tenint aquest diari personal on line, així com per la fidelitat que demostren moltes persones que el llegeixen gairebé diàriament. Avui justament hem arribat als 2000 comentaris. He de dir que m’ha fallat una cosa: volia anunciar que estàvem en 1999 per tal de donar la possibilitat a algú de ser el 2000, però jo mateix he contestat dos comentaris aquest matí i he passat la ratlla. Què hi farem!
A hores d’ara tinc penjats al bloc 1261 posts, amb la qual cosa el nombre de comentaris és força superior al d’entrades. No cal dir que els posts sobre temes polítics i independentistes compten amb molt més seguiment i fervor, mentre que els literaris reben menys comentaris, òbviament, tot i que les aportacions solen ser molt profitoses.
He d’agrair, òbviament, tots/es aquells/es que hi feu aportacions. Només faré esment d’aquells/es que em vénen al cap, perquè són els qui més sovint hi participen: amics ebrencs com Brian Cutts, Jesús M. Tibau, Jaume Llambrich, Carles Pasqual, Gustau Moreno, Oriol Gracià, Albert Guiu, Miquel Esteve; joves independentistes ebrencs com Lluc (Alcanar), Òscar i Adam (Deltebre), Oriol (Amposta); d’altres d’arreu dels Països Catalans com Roger Prims (Vallès), Joan Pinyol (Capellades), Moisès Martí (Artesa de Segre), J. Vicent Montesinos (Llíria), J. Manel Sansalvador (Sarrià de Ter), Janet Recasens (Barcelona), Mònica Amorós (Sant Joan Despí), i tants d’altres. No puc deixar de fer esment d’en Morigan, ja que les ferotges discussions dialèctiques que portem distreuen el personal d’allò més. És que això de ser català o espanyol enlaira sentiments tan diferents i oposats!!! També amb el jesusenc JB, tot i que amb ell són menys fortes les discussions ja que m’uneixen més ideals.
No cal dir que el seguiment que estic tenint m’encoratja a la tasca blocaire diària (és el meu compromís diari amb els i les lectors/es) per continuar parlant de catalanitat, de Campredó, de literatura, del Barça, de sexe, de tolerància sexual, dels xiquets, i de tot allò que em motivi, la qual cosa és la veritable raó de ser d’un bloc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
felicitats! ets uns dels blocs de referència al territori.
Com a present, et posaré en els meus recomanats. Sempre et llegeix-ho, fins i tot l’Alex, però per …………(posa-hi l’excusa que més t’agradi), no ho he fet. Per tant un cop acabi aquest comentari dignificaràs els meus recomanats.
Felicitats un altre cop, i Visca el barça!
I per molts més!!!!!!!!!
I continua com sempre, amb canya i força!
Felicitats, i segur que n’arribaran molts més
El seguiment que tens per part nostre és fruit de la teua dedicació i la teua constància, a més del teu bon fer.
Jo fa temps que he canviat la lectura dels diaris digitals per la lectura dels blocs mentre esmorço. La veritat és que m’agrada més i començo la jornada amb energia renovada.
FELICITATS I ENDAVANT!!
2000 comentaris!!!! Enhorabona Emigdi! I això que ens fas llegir de debò perquè els teus post són extensos! Una abraçada i fins divendres…
Miquel Esteve
Felicitats, com no? . Tinc sana ( o insana? ) enveja dels teus 2.000 comentaris. I per variar una discrepància: Rebutjo frontalment i enèrgica l’amenaça de posar-nos unes fotos amb top-les d’Esperanza Aguirre.
Dos-mil comentaris ja fan goig, ja. Senyal que portes el timó d’un bloc seguit, llegit i valorat. Veuràs com et plantes al següent miler en un plis-plas.
Una forta encaixada !
Emigdi,
Moltes gràcies pel te esment. Es clar que tenim idees ben distintes en vers assumptes importants de la vida, però crec que confrontar-los dialècticament ens enriqueix mútuament, i de retruc també a tots els que segueixen el bloc amb regularitat. En certa manera, la meva feina a aquest bloc es la de fer de “abogado del diablo”, es a dir, mostrar un punt de vista radicalment diferent, però no menys legítim. Es el mateix paper, perà al inrevés que podries fer tu al bloc de un espanyol de Tordesillas, de dretes i del Madrid…
No obstant, avui no tinc cap critica que fer a aquesta entrada, i tot el contrari el felicito cordialment pel èxit del teu bloc, i et dono ànims per a que continuïs endavant.
Felicitats Emigdi, fas parlar molt… a tothom i això és reflexa amb el grapat d’opinions que generes cada dia.
Endavant i continua així.
és un plaer molt gran col·laborar, encara que sigui innocentment, en el teu bloc.
El nostre és un país ple d’amistats ben profundes!
Una abraçada!
Joan Pinyol
Moltes felicitats Emigdi!
Això demostra la bona feina que fas, o sigui que a seguir fotent canya des de les comarques del centre!
Salut!
Roger
La més sincera enhorabona, Emigdi!
Aquestes xifres són una satisfacció per a tu però motiu d’orgull per a tots.
Salut, força i per molts anys!
Carme
Felicitats pel bloc i la bona feina! Des de València també et seguim! A veure quan tornem a coincidir!