Emigdi Subirats i Sebastià

La novel·lista xertolina Francesca Aliern compleix 80 anys el 22 de febrer. Aquesta efemèride l’hem volgut convertir en un homenatge literari molt complert atès que es tracta de l’autora més prolífica i emblemàtica de les lletres ebrenques, la qual ens ha ofert uns retrats escrits d’un temps ben explícits. Des del col·lectiu cultural DiLLums al forn i el conjunt d’amics escriptors ilercavons es va decidir fer-li un distingit reconeixement a través de l’activitat més necessària per a una escriptora rural, comarcal i perifèrica: al davant dels lectors i de les lectores.
S’han organitzat durant el 2022 un total de 25 clubs de lectura arreu de les biblioteques de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. No cal dir que el millor homenatge que pot rebre una literata és l’assistència massiva dels usuaris i de les usuàries a un seguit de sessions que han deixat palesa l’admiració que causa Francesca, pel seu estil proper i casolà amb què el lector se sent identificat. De fet, la seua novel·lística en conjunt és la més llegida i venuda d’una autora de km 0, així com la que rep més préstecs bibliotecaris. Podríem fer esment de tot un seguit de vivències molt emotives en cadascun dels clubs, en els quals ha rebut la fidelitat lectora i l’estima humana, fet molt remarcable que ha convertit l’activitat en tot un èxit quant a la difusió de la seua obra i de l’homenatge a la seua persona.
Amb el canvi d’accent lingüístic consegüent des del Coll de Balaguer, a les biblioteques de la Nou de Gaià, Cambrils o Falset, aconseguíem traspassar els límits comarcals ebrencs. La difusió de la seua obra en el marc de la literatura catalana és molt necessària. Francesca Aliern és l’autora d’obres que retraten la vida a la riba baixa de l’Ebre durant els anys de la dura postguerra i dels feliços seixanta. Aquesta mena de retrats humans, adobats amb bon quefer literari, haurien de ser coneguts arreu dels Països Catalans. Durant les darreres dècades no s’ha vertebrat una bona línia de comunicació entre territoris veïns, siga amb l’entramat Reus-Tarragona o cap al sud del Maestrat envers la plana castellonenca. Ens calen ponts d’aquesta mena cap a dalt i cap baix.
La cirereta a tot plegat va prendre forma amb la invitació a prendre part a la Setmana del Llibre en català al Moll de la fusta de la capital catalana. Allí vam poder plasmar la nostra intencionalitat que l’obra de Francesca Aliern, així com de qualsevol dels nostres millors autors, siga difosa al rovell de l’ou de la cultura catalana. La literatura ebrenca ha crescut, tanmateix ens està resultant força complicat transmetre-la als centres de difusió de la cultura nostrada, tant a Barcelona com a València.
Tornant a l’Any Aliern, un sopar literari al juliol en el marc inigualable de la biblioteca de les Cases d’Alcanar, vora la mar Mediterrània, va gaudir d’un ambient estival festiu i lletrat. La celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el 21 de febrer, en commemoració de la mort d’uns estudiants de Bangla Desh que van ser assassinats per la defensa del bengalí, serà un magnífic preludi al comiat final del dia següent amb el pastís pertinent a l’ajuntament del seu poble natal.
Els i les membres del club de lectura d’Ascó es van desplaçar a la Casa Ceremines de Xerta, una de les joies modernistes comarcals, per tal de conviure tot el dia amb ella amb àpat inclòs. A la Sebastià Juan Arbó d’Amposta, de la qual és escriptora de capçalera, va rebre un homenatge institucional adobat amb el llibre de reconeixement que fins a 30 companys i companyes de lletres havien publicat de la mà de Petròpolis. La van rebre amb tots els honors a la Ribera d’Ebre (als clubs de lectura de Móra la nova, Móra d’Ebre-Flix, i el nombrós de Benissanet. També va rebre el seu homenatge terra altí a la biblioteca de Gandesa. Va rebre uns reconeixements molt lluïts a l’ombra del Montsià i en les poblacions costeres: la Ràpita, Ulldecona, La Sènia, Santa Bàrbara i Sant Jaume d’Enveja. Finalment, a la seua comarca, analitzaven obres seues els Clubs de les biblioteques Mercè Lleixà de Roquetes, l’Ametlla de mar, Camarles, l’Aldea, xerta, Jesús, Tortosa i Deltebre. A la Manuel Pérez Bonfill de Campredó, rebia un altre homenatge institucional donada l’amistat que ens uneix i el fet de ser el seu orgullós biògraf.
Quant a les obres més analitzades han estat: Les passions de la Menestrala, obra reescrita a partir d’una versió original de principis de la centúria; La jove Laura, adaptació traduïda de la pionera No llores Laura; i Sabó moll, probablement la millor obra de la seua producció.
Un any carregat d’emotivitat, de reconeixement i d’estima, per l’estel que encamina la lletra ebrenca de tots els temps.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!