ISABEL RODES
DE CARDONER
LA
SAMARITANA
La història ni tan sols diu el teu nom quin era
I et dibuixa formosa vora el pou de Jacob.
Reposes la fadiga de la llarga drecera
I deixes el teu canti, lentament, sobre un roc.
Bé podies calmar la set del vianant
O! La samaritana de vida massa inquieta,
Quan l?aigua del teu canti damunt la carn vibrant
Era una temptació
en la jornada quieta.
Més, Jesús t?en
demana en la tarda que passa,
I amb un gest de menyspreu ton llavi coralí
Al·legant perjudicis de pobles i de raça
Humana, li negares el veire
al bon Rabí.
Jesús et diu que l?aigua que donar-te podria
La teva set d?un cop per sempre calmaria.
I t?estranya i t?inquieta sa veu i son mirar
I et sents, davant del mestre feble i avergonyida.
I Jesús qu?endevina
que t?ha de perdonar
Deix que fugis corrent com coloma ferida.
ALS XIPRERS
DE MIG-CAMÍ
Xiprers: germans bessons de Mig-camí
Ciris gegants vetllant vora l?ermita,
Si us veig d?un verd de molça
al de matí
De nit ? de cara al cel ? sou una fita.
No sé per què, xiprers, hem
feu pensar
Que sou la mostra d?una raça forta,
Vostres germans es varen esbeltar
I resteu sols de la nissaga morta.
Xiprers altius, l?hivern que ha despullat
Els altres arbres en ventada franca,
Vostra eterna verdor ha respectat
I no ha tocat la punta d?una branca.
Xiprers de Mig-camí,
no us fareu vells
Malgrat plànin
centúries en vosaltres,
Mentres en vostres branques els ocells
Es vinguin a estimar els uns als altres.
Publicats al
diari Ara de Tortosa a la tardor de
1935
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!