Emigdi Subirats i Sebastià

M. José Fernández és una poetessa que vol cantar als sentiments més humans. La seua creació poètica no s’entendria sense els seus càntics passionals a l’amor. Va començar a escriure poesia en època adolescent i s’ha mantingut fidel a un estil, senzillament perquè li agrada i s’hi sent a gust. Escriu habitualment en llengua castellana, tot i que també té nombrosos poemes en català. Diríem que fins i tot trobem un missatge diferent, a part del canvi de llengua. Es nota un superior domini de la llengua de Bècker, el seu mite poètic, però en català es permet una major exteriorització de temes, que li donen probablement més gran vigorositat.

Natural de Santa Bàrbara, ha publicat "Per la llum i la paraula" i "Amb els cinc sentits" (el seu darrer recull", també ha col·laborat en els llibres "Amb les mans obertes" i "Per un futur sense llàgrimes". Als anys 1990 va ser una de les principals impulsores del grup "Els trobadors de l’Ebre", que va editar diversos reculls poètics igualment.

  Conec Maria José des de molt jove ja que era amiga personal de la meua dona, aleshores una simple amiga campredonenca. Entenc perfectament el seu compromís poètic, com una essència vital. Recordo el primer cop que va tenir a les mans el recull "Amb les mans obertes" (2004) a benefici de l’associació de malalts d’Alzheimer d’Amposta. Estava entusiasmada i volia fullejar-lo i llegir-lo aquella mateixa nit. Es mostrava un xic contrariada en llegir els meus poemes, el cicle "Ara i per sempre", ja que tenim estils molt diferents. Aquesta és la grandesa de la poesia, càntics diferents amb uns sentiments semblants. Darrerament ha tret un nou llibre, amb producció bilingüe i extensament il·lustrat. S’implica al cent per cent en les seues publicacions, com a mostra passional pel camp de les lletres. No podia acabar sense fer esment de les seues qualitats com a ràpsoda, és quan es troba més a gust i en fa ostentació. Recita amb la mateixa passió que escriu, es recrea amb els versos i mai dubta. Va per tu, M. José:

Ajunta cap a mi el rostre i el teu cos,/ apropa lentament la fúria/ d’un desig de passionals amants./ Allarguem el moment/ que ix d’aqueixa espera,/ orgasme dins el cor./ Reina de nit, que domina la fosca,/ astre de carn indisoluble i dolç/ valenta a dalt i brava a la planúria/ s’enfronta a tot si cal vèncer la por./ el pensament per sota la força aclaparadora/ car tot ha de ser desig de cor endins,/  llavor que la sang escampa i engendra/ expulsa enfora, amb passió descontrolada/ fora control del sentiment d’amor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!