Emigdi Subirats i Sebastià

Gemma Gorga i López va nàixer a Barcelona el 1968. És poeta i professora universitària. Llicenciada i doctora en Filologia Hispànica, treballa com a professora a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

* Com a poeta, ha participat en diversos festivals, taules rodones i lectures al País Basc, Eslovènia, Alemanya, Polònia, Finlàndia, França, Veneçuela, Xile i l’Índia.
* La seua obra ha estat recollida en diverses antologies, entre les quals destaquen Contemporànies (1999, a cura de V. Panyella), Eròtiques i despentinades ( 2008, a cura d’E. Sant-Celoni), Lo que puede un cuerpo (2009, a cura de M. Torras), Forked Tongues (2012, a cura de M. de Palacios), Six Catalan Poets ( 2013, a cura de P. Ballart) i Que van a dar en la mar. Antología poética mediterránea (2013, a cura de P. Ballart i J. Julià).

Premis literaris
* Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 1996: Finalista del Premi Màrius Torres 2002: El desordre de les mans.
Premi Gorgos de Poesia 2004: Instruments òptics. Premis Miquel de Palol 2006: Llibre dels minuts. VIII Premi Jordi Domènech de traducció de poesia: Vint esmorzars cap a la mort, de Dilip Chitre. XXX Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció de poesia 2013: Vint esmorzars cap a la mort, de Dilip Chitre. Premi de la Crítica Catalana de Poesia
2016: Mur. Premi Liberisliber Lira 2016 per Mur.Premi Liberisliber Pensa 2018 per Indi visible.

Obra Poètica
* Ocellania. 1997, El desordre de les mans. 2003, Instruments òptics. 2005. Llibre dels minuts 2006. Diafragma. 2012; Mur 2015. Viatge al centre: 2020.

Traduccions
* Dilip Chitre: Vint esmorzars cap a la mort. 2012. Edward Hirsch: Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes. 2017 (en col·laboració amb Ernest Farrés)

Assaigs
* La cuina natural. Salut, tradició i plaer a taula. 2004 Indi visible. 2018. Col·lecció «Quarteres», núm. 4.

Estudis literaris i divulgació
* El Romancero.2000 Cristóbal de Castillejo y el diálogo con la tradición. 2006, Tres fábulas de Ovidio en el Renacimiento. A propósito de unas traducciones de Cristóbal de Castillejo. 2006, El mundo a través del libro. A propósito de Cervantes, Canetti y Hrabal.2007, «La Biblia en la poesía lírica y épica de la Edad de Oro», dins de La Biblia en la literatura española. II. Siglo de Oro. 2008 Pròleg a la Poesia completa de Sant Joan de la Creu. 2010.

Obra pròpia traduïda
* Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo. 2008. Ed. de D. Siviero. Libro de los minutos y otros poemas. 2009. Trad. de V. Berenguer. Forked Tongues. Galician, Basque and Catalan’s Women Poetry in Translations by Irish Writers. 2012. Ed. de Manuela de Palacios. Six Catalan Poets. 2013. Ed. de P. Ballart i traducció d’A. Crowe. Book of Minutes. 2019. Trad. de Sharon Dolin. Strumenti Ottici. 2019. Trad. de Giampaolo Vincenzi.

Blogs
* Farigola i Cúrcuma. Cuina d’inspiració indo-mediterrània per al dia a dia

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Pedres
Si la veu pogués sortir a les fotografies
com hi surt l’ombra o la tendresa –tot i ser
realitats més vulnerables–, sentiria
un cop més el meu pare explicant-me que, abans
de collir una pedra, cal fer-la rodolar
amb el peu o amb una branca per espantar
els escorpins que s’hi amaguen com punxes seques.
Mai no vaig preocupar-me’n. Perquè tenir sis
anys era senzill, senzill com morir-se. En tots
dos casos, no hi havia més secret que l’aire:
respirar-lo o no respirar-lo, com si l’ànima
fos plena de diminuts alvèols que s’obren
i es tanquen. El primer escorpí que vaig veure
va ser al llibre de ciències naturals,
atrapat per sempre entre les pinces severes
del temps. De vegades, però, els llibres no expliquen
tota la veritat, com si no la sabessin
o l’haguessin oblidat camí de la impremta.
Aràcnid que té el cos dividit en abdomen
i cefalotòrax. Res no hi deia del sol
ardent a la llengua, de la por, de l’espiga
travessada al coll. Jo no sabia llavors
que les paraules són immensos icebergs
que oculten sota les aigües glaçades molt
més del que mostren. Com la paraula escorpí.
I ara, mentre el telèfon sona insistentment
–un crit agut de matinada–, mentre em llevo,
encenc el llum, acosto la mà al seu cos blanc
de plàstic que brilla com una pedra al sol,
mentre el despenjo, i dic sí?, i algú em diu que ets mort,
jo només penso en els escorpins, en allò
que volies dir-me quan repeties fes
rodar les pedres, sisplau, fes rodar les pedres.

POETÀRIUM
http://poetarium.llull.cat/poetarium/detall.cfm/ID/26859/ESP/gemma-gorga.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!