Emigdi Subirats i Sebastià

Jornada matinal jardinera. “M’he pegat un estofat” mentre desbrossava el jardí de casa. És a dir, manera ebrenca per expressar que m’he cansat força. Tanmateix, he gaudit plenament en veure’l ja força endreçat. La faena ha donat el bon rendiment esperat. No havia ni tant sols esmorzat quan m’he posat a cavar a l’indret occidental, que semblava una mena de bosc ple d’argelagues i altres matolls. De fet, quan durant la meua noiesa ajudava al meu pare en les feines agrícoles de secà li dèiem “cabutxar”. La diferència entre els dos verbs la marcava el fet que cavàvem a consciència, “arrevet” en dèiem, mentre que “cabutxàvem” més en global per anar fent una dressera si hi havia un herbassar. La tasca ha estat feixuga, però com li hem posat ganes i il·lusió, fins i tot hem xalat.
Hem esmorzat unes torradetes amb malmelada al porxo, amb una bona tassa de te Earl grey. Un moment relaxant en família realment força agradable, abans de continuar en la motivació del jorn: deixar un jardí on es puguin menjar sopes.
Per un moment he pensat que durant aquestes tres darreres setmanes de confinament m’he dedicat tant a les tasques d’ensenyament que no m’he dedicat prou a netejar l’hort. Tanmateix, em ve tant de gust dedicar el temps a la preparació de temari per als xavals que potser sí que passo massa estona davant de la pantalla.
Just avui la plataforma de l’IOC no ha funcionat en tot el dia, amb la qual cosa no he pogut realitzar les correccions habituals. I he pensat, dia plenament camperol!
Avui hem dinat arròs en conill, un plat magnífic i exquisit, el qual ha sigut ben saborós. Havent fet el descans del migdia, he tornat a fer un altre gran manoll d’espàrrecs pels tarongers. Em torno a proclamar l’esparreguer més fructífer dels Països Catalans!
M’engresco de tal manera que se’m faria de nit!

A mitja tarda hem continuat amb la tasca jardinera. Al mig del jardí tenim quatre llukes immenses, altíssimes i amb una soca impressionant, estèticament formidables. Hem trasplantat una olivera i l’hem posada en un indret on volem instaurar tot un jardí poètic. A veure si ens en sortim, un altre dia en faré cinc cèntims al respecte. Primerament, he de decidir quins poetes voldria homenatjar. És un fet tan difícil, ja que hi ha tants que admiro profundament.

Justament com a part de la tasca feisbucaire matinera, el joc literari, l’he dedicat a la figura de Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014). No cal dir que el gran orgull de la meua vida literària ha sigut esdevindre el seu biògraf, i que ell pogués llegir la meua obra. La remembrança m’ha retratat les hores que vam passar plegats a casa seua, mentre gaudíem de joies converses il·lustrades i familiars. Tot un goig! És indubtablement el meu poeta de capçalera. Recentment he endegat dos nous projectes literaris relacionats amb la seua figura. Estic aplegant la seua obra de joventut en castellà, així com elaborant un estudi sobre les diferents facetes de la seua obra, que espero poder arribar a enllestir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!