Emigdi Subirats i Sebastià

157. Pafart: es refereix a una persona desagraïda, que no valora res. Al mateix temps un pafart és un arrogant, un bufat, un que es pensa més del que és i mira per damunt de les espatlles tothom. Finalment, també fa referència a un malcriat que ho ha tingut tot. És com dir que va fart de tot, amb la panxa plena.

158. “Diàs”: expressió no normativa altament usada vora l’Ebre, que agafa una connotació similar a sembla, Per exemple: “diàs que estigui enfadat”, “diàs que fa fred avui”, “diàs que puc aprovaré l’examen”, “diàs que plourà”.

159. Tarambana: paraula no normativa procedent del castellà, que fa referència a una persona estrambòtica i irresponsable, amb la qual no es pot confiar. De vegades agafa una connotació més col·loquial i propera, quan li dius tarambana a algú com a una cosa agradable i “carinyosa”.

160. Borrego. paraula provinent del castellà que s’utilitza en varis sentits. Primerament, és aquella persona submisa que sempre fa els designis d’un superior. També fa referència  a una persona que es porta molt malament, i que té una actitud tossuda i grotesca. Ideal per a Hisseta, tot un espill del borreguisme!

161. Curiosa: adjectiu que té diversos significats, un en particular molt diferent al fet de tenir interès per saber coses. Curiosa era usat com a sinònim de neta. Una xica molt curiosa feia referència al fet de ser impecable en les feines de la casa o en el vestir.

162. Llicsó: és una herba molt estimada pels conills. En èpoques passades la gent que criava conills a casa en feia feixos per tal d’alimentar-los. En altres indrets del domini lingüístic català es diu lletsó. Solia ser molt comú i abundant, es conrea fàcilment i és una planta molt agraïda, ja que fa fulles grosses i tendres en qualsevol terreny amb només una mica de regatge.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!