Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Si ens aixequem quan el sol ja il·lumina,
ja que és ben d’hora, el triomf t’acompanya,
si ens esforcem del camp a la marina,
el fruit tothora madura amb molta manya.
Ta lleialtat a molts ens enamora,
valent i clar t’odien per Espanya;
son so acurat realça la tenora,
el treballar segur que mai no ens danya.
És passió, l’esperit del futbol
la tensió va de baixa amb un gol,
remembrarem un equip somniat.
Ets president dels nostres ideals,
Romans pendent d’aquests moments cabdals,
et declarem: un català estimat!
Infame indret de revenja espanyola,
homes i dones retenen segrestades,
amb un decret d’un govern que engarjola,
persones bones per ideals tancades.
És Lledoners l’espill de la maldat,
tot un govern es fa ben indecent,
molts dies més privats de llibertat,
tot és ben erm amb un règim dolent.
Poder votar, un fet ben democràtic
mentre pegar és un estil erràtic,
L’enteniment, no sembla pas factible.
Perseverar ens cal en tot moment,
ens n’hem d’anar: molt més ràpid que el vent,
ser dependent és un estat horrible!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!