Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Gloriós dia, en què el poble es va alçar,
sense cap por, teníem tot el dret,
amb alegria, tots vàrem matinar.
el nostre honor, a l’urna un paperet.
Uniformats, éssers molt violents,
porres en mà els ciutadans atacaren;
els caps badats, el tresor d’indecents,
tot per votar, fet que ells no aturaren.
La gent contenta els col·legis defensaren,
i molt valenta: les urnes amagaren,
els catalans plantàrem cara a Espanya.
D’octubre l’u, tostemps remembrarem,
car cadascú diu “no defallirem”,
joves i grans, contra l’estat que escanya.
Les fosques ales deixaren el cel gris,
Tot desolat, ferotges jorns de sang,
Un munt de bales per destruir un país,
Res no ha quedat sinó durs entrebancs.
La dictadura fou contra els ciutadans,
Nostre parlar volia liquidar,
Va ser molt dura per tots els catalans,
Cal remembrar aquells que van matar
Un monument, tot un símbol feixista,
És repel.lent, fa molt mal a la vista,
Ningú no gosa treure’l del mig del riu.
Vergonya encesa per nostra societat,
La pau malmesa, l’espill de crueltat,
Car a Tortosa l’aguilot ens somriu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!