Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Indret d’encís al regne del Montsant,
regust a vi, molts ceps i bella flora;
el paradís, Siurana va inspirant,
tot beneït per eixa reina mora.
A Cornudella, la feliç infantesa,
Josep Carner de goig es va inspirar,
la més bella per nostra Renaixença,
de menester va voler composar.
La narrativa t’omple de gust la vida,
com una diva que va agafant sa mida,
tu vas creant un món menut vital.
Tens un racó replè d’escriptura,
el món és bo quan regna la cultura,
lletres d’encant, el quefer principal.
És un artista que parla amb la natura,
sovint s’inspira amb l’arbre forestal,
pel ceramista “lo” fang és eina pura,
ell sempre albira aire internacional.
Mestre escolar, fet íntim personal,
l’aprenentatge mai no ha de finir,
cal conrear aquest art principal,
veu el paisatge com un regal diví.
A Romania, sa obra rep lloança;
filosofia, laborar amb gaubança;
ell guaita el riu com baixa lentament.
És l’activisme tot un motor innat,
Catalanisme, sentiment enlairat,
sempre somriu quan té nous plans en ment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!