Per una suite algueresa (11)

Després de l’emotiva trobada amb el veterà poeta Antoni Canu, que ens va transmetre tota mena de sensacions, vam anar a conèixer un dels literats algueresos actuals amb més talent, en Guido Sari. Va ser al bar-llibreria Cyrano, ben prop de la torre del Portal. Ens va sorprendre el lloc en concret ja que resulta una manera innovadora de tirar endavant el negoci llibresc. La terrassa estava plena de gent mentre ben prop hi havia uns prestatges carregats de llibres. Malauradament, la infinita majoria en italià, alhora que un petit espai estava reservat per als llibres en sard i més petit encara per a l’alguerès. Què hi farem? Coses de la minorització lingüística.

Vam fer l’habitual encaixada de mans. En Guido anava molt ben vestit, amb americana blanca i el pin de la dignitat: el que demana la llibertat dels presos polítics. Ens va signar d’immediat el llibre de poesia que havíem adquirit feia poc a la històrica llibreria Il Labyrinto, mentre que va regalar-nos-en un altre. De fet, a casa ja teníem llibres seus de rondalles i de teatre. L’autor era el bibliotecari comunal fa uns anys. Ja porta una llarga trajectòria quant a la difusió cultural i literària. És un abrandat dramaturg i promotor d’obres teatrals a la ciutat. Ha fet la recerca sobre les contalles antigues alguereses. Organitza cursos de català per a joves i més grans que permeten apropar-se a les titulacions en la nostra llengua. Des de l’Associació per la Salvaguarda del patrimoni historicocultural intenta tirar endavant activitats d’estudi i promoció de la cultura autòctona. A casa comptem amb una molt nodrida biblioteca familiar en la qual ja hi haurà una bona part de l’obra d’aquest interessant autor que ha aconseguit difondre la seua obra fora de l’illa.

Posteriorment, vàrem anar a fer una volta per la ciutat. La meua dona, Araceli, ell i jo vàrem anar enraonant sobre temes molt diversos durant poc més d’una horeta. Val a dir que pel tipus de conversa que portàvem em vaig sentir com si estéssim dintre de “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, del donzell tortosí Cristòfol Despuig, l’obra renaixentista més important en llengua catalana. Aquest model literari era molt típic del renaixement italià, el qual permet anar canviant de temes sempre il·lustrats. En Flavio, en Lúcio i don Pedro parlaven de la història, del paper polític i financer de l’església, de l’economia, de la botànica, i resta de temes transcendents per a la Corona d’Aragó. Nosaltres vàrem enraonar sobre el model lingüístic de l’alguerès, les diverses associacions, la relació en Catalunya, el feixisme dels diferents governs espanyols, el futur català lliure, el futur que li espera a l’alguerès. I ho vàrem fer tot passejant pels carrers empedrats, seguint la toponímia històrica que il·lustra els carrers i carrerons, amb les pedres que ens remembren un passat ben català de la Barçaruneta fa només unes centúries.

Vam quedar amb en Guido que seguiríem en contacte, que mantindríem la relació epistolar per correu electrònic, que ens aniríem informant dels nostres quefers. Personalment la figura de Guido Sari em mereix respecte i admiració pel fet que ja el podem situar entre els millors poetes en llengua catalana del moment. No pel fet de ser alguerès, sinó per la seua categoria literària. I el fet que un poeta alguerès, o dos novel·listes perpinyanesos com Joan-Lluís Lluís o Joan Daniel Beszonoff, arribin a situar-se dintre del cànon literari nostrat és un fet a remarcar, molt positiu, que demostra la importància de la llengua quant a les inquietuds literàries dels catalanoparlants allà on es trobin.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *