Per una suite algueresa (6)

Al vespre del dimecres 11 de juliol vam tenir un “apuntament” molt esperat personalment. Vam anar a la nova seu d’Òmnium cultural de l’Alguer al carrer de sant Agustí. La meua vinculació amb l’entitat té arrels molt llargues atès que formo part de la Junta Directiva de les Terres de l’Ebre des de fa molts anys. Sóc allò que es pot considerar com “una persona d’Omnium”, que se sent orgullosa d’estar.hi vinculat per la trajectòria llarguíssima que ha tingut des de la seua fundació en defensa de la llengua, la cultura, i la nació catalanes.

Ens varen rebre molt gentilment el seu president, Esteve Campus, i alguns membres de la direcció com la Carla Valentino i en Michele Canu, entre altres. Vam poder saludar un antic síndic de la ciutat, soci de l’entitat, Tonino Badroni, amb el qual vàrem poder enraonar una mica sobre el futur econòmic de la ciutat i la necessitat de reforçar-la culturalment des de l’algueresitat.

Em vaig sentir com a casa en aquella oficina carregada de simbologia catalana i independentista, on no podien mancar els domassos que demanaven la llibertat dels presos polítics, les nou persones segrestades cruelment per l’estat espanyol.

Vàrem enraonar òbviament sobre la independència, com la veien des de la Barçaruneta. Ens van fer cinc cèntims de les activitats, concentracions, que han organitzat en suport al moviment independentista. També vam introduir el tema de si una Catalunya independent seria tot un revulsiu per a la cultura algueresa, ja que comptarien amb un referent immediat i útil. Tots són de l’opinió que el futur de l’alguerès depèn dels algueresos mateixos, tot i que tota ajuda institucional ha de ser benvinguda.

M’interessava molt conèixer de prop la seua activitat de promoció lingüística, malgrat que ja era sabedor d’algunes activitats. Vam parlar dels cursos de català que han realitzat al llarg dels anys, alguns dels quals vinculats al Departament de romàniques de la universitat de Sàsser que ha permès alguns alumnes rebre la titulació del nivell C en llengua catalana, que acredita la Generalitat de Catalunya, un fet importantíssim que dóna fe de la importància de l’organització d’aquesta mena de cursos acadèmics.

També treieren pit pel fet que des d’Òmnium s’ha promogut la concessió de noms d’escriptors algueresos i persones de la cultura catalana a diversos carrers i algunes places de la ciutat. Estem parlant de Mn. Francesc Manunta, gran poeta i teòleg missioner de meitat del segle XX, o els més recents dedicats a un altre versador històric, Rafael Catardi. També a l’intel·lectual i editor barceloní Pere Català i Roca, un dels grans artifexs d’un dels fets culturals més importants que ha viscut la ciutat, El retrobament de l’any 1960, i autor de molts estudis de les lletres alguereses, entre les quals sobre el grup de La Palmavera, la segona renaixença algueresa de principis de segle XX.

Ens van fer obsequi d’un llibre fabulós sobre l’epistolari de l’esmentat Francesc Manunta, que ja hem començat a llegir. Ja teníem una bona col·lecció de llibres de literatura algueresa, la qual s’ha ampliat molt en aquest viatge. Haurem de sortir de casa per deixar-los entrar!

Pàtria, fe i amor era el lema dels Jocs Florals, concurs poètic que va lligar-se a l’Alguer durant vàries edicions durant els anys de la diàspora, i en els quals van participar assíduament poetes com Bal·lero di Càndia o Pascual Scanu. Llengua, cultura i país és el lema d’Òmnium, que ens recorda la importància de la lluita per la llengua catalana en qualsevol indret del domini lingüístic. Igualment del fet de sentir-nos a casa en qualsevol indret on diguis bon dia i et contestin bon dia.

L’Alguer és la nostra casa! Com versava el poeta Ramon Clavellet; prest arribarà lu dia en què tots ranaixerem!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *