Emigdi Subirats i Sebastià

A meitat d’agost d’ara fa 25 anys ens deixava Roc Llop i Convalia (Miravet, 1908 – Vitry-sur-Seine, 1997). Va introduir-me a la seua figura un extraordinari investigador de les nostres lletres, l’Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 – 2014), en la seua obra imprescindible “”Literatura catalana de l’exili”. En feia cinc cèntims igualment un històric escriptor exiliat, Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 – Pineda de Mar, 1991), en el seu extens i històric article de 1976 a “Destino” sobre l’extens fet literari català durant les quatre dècades inacabables de la diàspora. Nogensmenys, era un literat força desconegut a la nostra Ilercavònia fins a l’aparició el 2009 de l’apunt biogràfic, que vam realitzar conjuntament amb el llavors regidor de cultura de Miravet Josep Maria Sáez, “L’exili d’un poeta miravetà”, guardonat amb el premi Artur Bladé d’assaig que havia atorgat el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre l’any anterior. Posteriorment, vam poder reeditar “Contes negres vora el Danubi”, de la mà de l’expresident de la Generalitat Quim Torra per mitjà de la seua editorial A Contravent, que compta amb una bonica història de fidelitat lingüística al darrera. L’autor miravetà va negar-se a comercialitzar la primera edició de 1986 perquè havia vist la llum en la versió no corregida, mentre argumentava que no havia lluitat tota la vida pel català perquè es publiqués d’una manera indigna per a tota llengua. Finalment, vam publicar amb Onada Edicions, amb el mecenatge de l’Ajuntament del seu poble natal, un breu recull de la seua obra poètica a “Ressec el llavi de dèria”.

Ens trobem davant d’un personatge polifacètic, amb molts interessos socials i lletrats: mestre, assagista de la docència, bibliotecari, humanista, escriptor, periodista, dramaturg, poeta, polític i sindicalista-obrerista. La importància cabdal del conjunt de la seua obra rau en el fet que va dedicar tots els seus esforços en la denúncia de la barbàrie nazi així com la lluita contra l’oblit. Va sofrir en pròpia carn durant quatre anys l’horror de Gusen, d’on va sortir en ser alliberat aquest camp de la mort, adjacent del de Mauthausen prop el poble austríac de Sankt Valentin, al maig del 1945.
Allò que havia passat al vell continent havia sigut tan greu, tan horrorós, que s’havia d’explicar imperiosament. Els republicans catalans, amb el triangle blau dels apàtrides, van haver de presenciar el sistemàtic extermini dels gitanos i dels jueus. Les condicions higièniques i de treball eren suficients per morir. S’estima que més de 118.000 persones van ser-hi exterminades. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especialment condicionats però, sobretot, exterminats mitjançant el treball esgotador; sent les pesants pedres que havien de pujar per l’escala dels 186 esglaons, baix els cops dels SS i dels kapos, el símbol d’un treball feixuc i mortal.
Quant a la seua tasca lletrada, cal destacar dos aspectes específics en particular. Primerament, va composar milers de versos en tres llengües, com a aïna personal de combat contra el franquisme i tots els totalitarismes. En el magnífic projecte “Devuélveme la voz” que va promoure la Universitat d’Alacant, trobem la seua recitació del poema “Aquella mort”, tot un himne contra la barbàrie: Aquella mort afamada en les esperes/ i aquella nit eterna sense albades/ i aquell goig tot marcit sense florides/ i aquell cel que no era cel ni era clariana/ i aquell sofrir fuetat per amenaces/ i aquells fantasmes de germans/ – ossos i conques – i aquella fúria de matar teoritzada/ i aquell jaç mal compartit orfe de besos/ i aquella fam guiant l’instint dins la desferra/ i aquell fred i aquella por/ i aquell malson de les anyades/ i aquella mort sempre la mort – lletja i ferotge-./ I dins del cor arraulidet com un ocell/ el dematí de la Cançó i de l’Esperança.
En francès va publicar “Mission ratée de l’homme sur terre”, en el qual reflexionava sobre la bogeria humana que porta a les guerres, el qual va ser traduït al català amb un estudi preliminar a la revista Miscel·lània del CERE.
De fet, tota la seua poètica pot quedar resumida amb quatre versos que el retraten, inclosos al poema “el Boig” del recull “Poemes de llum i de tenebra”: Ressec el llavi de dèria/ mil febres cremant-li el front/ una fita, Catalunya/ i la llibertat del món.
En segon lloc, com a periodista va responsabilitzar-se de dos històriques revistes de l’exili francès, “Terra lliure” i “Hispania”, vinculades a la CNT catalana i a la Federació de Deportats Ibèrics respectivament. És en aquesta faceta on esdevé el gran cronista de l’horror de Gusen. Les seues cròniques traspuen un gran sentiment d’humanitat, horroritzat per allò que un règim genocida podia portar a terme. Les quatre narracions incloses a “Contes negres vora el Danubi”, premiades als Jocs Florals d’Amsterdam de 1974, tenen una importància cabdal en el marc de la literatura catalana, la qual compta amb molt pocs textos relacionats a les tàctiques d’extermini nazi. Tot i això, la novel·la “KL Reich”, del manresà Joaquim Amat Piniella (Manresa, 1913 – l’Hospitalet de Llobregat, 1974), n’és tot un referent.
No ens pot passar per alt el fet que tres autors ebrencs de la diàspora van esdevindre cronistes de vida en aspectes diversos. Joan Cid i Mulet (Jesús, 1907 – Ciutat de Mèxic, 1982) va ser el gran cronista del futbol mexicà, nomenat Cronista Vitalici de la Federació Mexicana de Futbol i Medalla al mèrit esportiu; l’Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 – Barcelona, 1995) va ser el gran memorialista de la literatura catalana i retratista de l’exili en obres com “L’exiliada”; mentre Roc Llop n’era dels fets més horrorosos ocorreguts a Europa durant uns anys fatídics.
Durant la tardor des del CERE es recordarà degudament la figura d’aquest poeta miravetà, cronista de l’horror.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!