Emigdi Subirats i Sebastià

 El Barcelona FC de Mèxic

 

Joan Cid i Mulet va ser un dels fundadors el 1952 del Club de Futbol Orfeó Català, integrat gairebé en la seva majoria per jugadors catalans, i va presidir-lo durant les primeres temporades. El 1955 va promoure el canvi de nom de la formació que va passar a nomenar-se  Barcelona FC i va agafar els colors del Barça. Va participar en el marc de la Lliga Espanyola de Futbol Amateur amb altres equips que lluïen noms d?històrics equips d?arreu de la península Ibèrica com el València CF, el Reial Celta, el Reial Madrid o l?Athletic de Bilbao, amb la qual cosa els exiliats afeccionats al futbol podien continuar la rivalitat d?aquestes formacions de la seva terra d?origen. Va fer un excel·lent treball en aquest conjunt català que anys a venir, sota la presidència de Ramon Palazón,  es proclamaria campió de copa i de l?esmentat torneig amateur de la regularitat en nombroses ocasions, el qual va abandonar el 1959 per poder jugar el Campionat de copa de Segona Divisió professional. Una de les grans fites d?aquest equip es va presentar el 1962 quan  va tenir l?honor de jugar davant de 50.000 persones en uns partits preliminars que varen disputar en motiu de la visita dels conjunts professionals del  FC Barcelona i del València CF, els quals varen enfrontar-se a l?Oro (campió mexicà) i al Guadalajara. 

Entre els  jugadors notables de la dècada de 1950 destaquen Olària, Clavell, Valentí, Tulio, Rueda, Peroles, Pascual, tots ells considerats per la premsa com la pedra angular del Barça mexicà. Destacarem sobretot la presència de Josep M. Cid i Rollan, fill de Cid i Mulet, que va defensar la camiseta de l’equip durant els anys 1950. A l?entrenador se li reconeixia l?habilitat de convertir un grup de xicots amateurs en autèntics futbolistes que mantenien l?equip en els primers llocs.

Amb el prestigiós Jaume Camps com a entrenador, el 1964 la formació blaugrana mexicana va ingressar a la Liga Comercial del Centro tot continuant amb la política de potenciació de la pedrera ja que tots els jugadors eren socis o fills de socis de l?entitat. Va passar a mantenir dos equips, un a la 1a divisió i l?altre, amb el nom de Comtal (nom que també rebia aleshores el filial del Barça), a la 2a divisió. Aquest mateix any el club va ser nomenat oficialment delegat a Mèxic del Barça.

 L?altra entitat autòctona de la ciutat, el Casal Català (els dirigents del qual eren propers al PSUC i a altres formacions d?esquerra que s?havien escindit per motius ideològics),  va fundar un altre equip, el FC Catalunya, amb la qual cosa va sorgir una rivalitat sana entre les dues formacions que participaven en lligues amateurs de la ciutat i que solien enfrontar-se entre elles en motiu de la celebració de les festivitats catalanes. Aquestes activitats esportives serviren també per agermanar molts catalans de diverses tendències polítiques que mai no aconseguien un punt de trobada a les seves diferències, tal com podem comprovar en la següent crònica:

 La Festa Nacional de Catalunya fou celebrada a Mèxic per la nostra joventut esportiva… Volem remarcar que aquests dos equips que podríem qualificar de grans rivals en el petit món esportiu català de Mèxic, han jugat tres partits i tots tres han estat portats a terme en un ambient de correcció i de fraternitat remarcables, assolint el miracle de fer coincidir en els seients d?espectadors compatriotes de les més diverses tendències polítiques, sense produir-se el més petit incident, per bé que durant la lluita cadascú ha volgut animar els seus. En definitiva han estat autèntiques manifestacions que han fet honor a Catalunya.

 Lliga Espanyola de futbol amateur de Mèxic

El 1954 Cid i Mulet va esdevenir un dels pioners fundadors i un destacat dirigent de la Lliga Espanyola de Futbol de Mèxic després de la desaparició dels equips professionals Espanya i Astúries, sobre la història dels quals Cid i Mulet parla abastament en els seus treballs historiogràfics. Els Centres regionals d?arreu de l?estat  varen donar suport als seus equips respectius, la qual cosa va ser la base de la seva continuïtat. Creiem interessant d?incloure el comentari que ens féu personalment Artur Bladé i Font, fill del memorialista Bladé i Desumvila: Cid i Mulet va ser entrenador de l'equip de futbol de l'Orfeó Català que jo anava a veure jugar en el marc d'un campionat que es feia entre equips de les diferents col·lectivitats espanyoles de Mèxic, en un camp  de l'Astúries, un equip de primera divisió creat pel Centro Asturià, que va ser moltes vegades campió de la LLiga Mexicana.  Josep Sangenis, de Marçà va fer una bona carrera com a futbolista a l'Atlante, que portava els mateixos colors del Barça i per això era el favorit dels catalans, contràriament al cas del ?España?, que era l'equip dels  ?gachupines" , els espanyols franquistoides de Mèxic.

Al principi només podien participar-hi jugadors amb passaport espanyol o els seus fills. Poc després es varen anar obrint les portes a tots els jugadors sense tenir-ne en compte la nacionalitat. Actualment hi participen equips d?origen i procedència molt diversa: n?hi ha de representatius de centres esportius i socials, d?empreses, de clubs professionals, d?institucions de govern,  particulars, etc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!