S’ha obert la veda
El Frankenstein espanyolista campa lliure
L’aplicació d’un 155 suau que no es notés al carrer era una de les bases de l’estratègia espanyola per desactivar les mobilitzacions, la unitat popular i la determinació electoral per guanyar el 21D.
Ho explicava en un article fa 3 dies, i afegia que el seu èxit depenia principalment d’això:
Però ja és massa tard, Espanya ha creat un Frankenstein fet a partir de la barreja de l’extrema dreta vulgar que estén la violència impune als carrers, la Brunete mediàtica atiant l’odi, la justícia posada al servei de la unitat d’Espanya per sobre de qualsevol llei i procediment legal, la necessitat d’una cortina de fum molt densa per tapar la corrupció del PP, el cunyadisme i mentides de Ciudadanos, la tebior i el seguidisme sense discurs ni veu pròpia del PSOE (el PSC no mereix ni que se l’anomeni), una ultradreta de saló, de casa bona, de pura sang espanyola… i tot això amanit, protegit i alentat per una monarquia autoritària.
I és clar, un cop has connectat els cables, cosit les vores, lligat (i ben lligat) tot el conjunt, la bèstia ja té vida pròpia i va per lliure, ja no hi ha qui la controli, ja no hi ha qui la pari.
Com si es tractés d’una guerra medieval, quan els cavallers pretenien portar una bona presa per garantir-se un bon lloc en el repartiment del botí, a l’any 2017, jutges, fiscals, polítics, periodistes, policies, feixistes diversos… s’apunten a l’acarnissament contra els catalans, caçant a l’alçada que puguin.
Els violents ataquen ciutadans al carrer, els policies peguen votants, els periodistes difamen polítics, els polítics menteixen per imposar un relat fictici, i els fiscals i jutges, entusiastes, busquen la caça major, consellers/es del Govern, com una presa simbòlica, de gran valor, un cap per penjar-se al menjador, per presumir quan es trobin amb la resta de famílies amb pedigrí entre els que es reparteixen el poder i la riquesa de l’estat espanyol, un trofeu per poder dir: “Yo fui a por ellos y volví con esto”
Doncs bé, si el 155 pretenia ser suau, no fer gaire soroll i no aixecar ampolles entre la ciutadania, la jutgessa i el fiscal s’han entossudit en ser més papistes que el Papa i fer que notin la repressió fins i tot aquells que compartirien país amb ells. (Des de la discrepància, tot honor i respecte pel valor democràtic de @NUET)
Deixem-los fer, aguantem el cop, estenem la xarxa, teixim solidaritat, enfortim complicitats, i el futur serà nostre!
PD1: Tal dia com avui, fa 80 anys el feixisme va bombardejar Lleida a traïció, matant prop de 200 persones, 60 d’ells criatures de l’escola Liceu. Avui, com que no poden deixar caure bombes (per ganes que en tinguin), llancen els atacs més furibunds que són capaços de fer des del braç executor de la justícia servil a la causa de la unitat d’Espanya.
PD2: També fa 3 dies escrivia que una de les properes armes (la més previsible) per atacar el consens independentista seria realçar figures com la de Santi Vila…
Han tardat poc; a la Vanguardia, el Fernando Ónega, ja li dedica unes lloances (l’independentisme és legítim si no és majoritari ni té voluntat d’aconseguir el seu objectiu)
Tanmateix, deixeu-m’ho dir, en això del Santi Vila hi oloro alguna cosa tèrbola, hi ha una part que balla, una peça que m’hi falta. Tinc la sensació que no ho sabem tot, ni molt menys, i no té perquè ser dolent. Temps al temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!