Ara fa un any, un dia molt assolellat de juny, vam pujar a plantar uns arbres en homenatge al Cinto i el Pere. El record d’aquell acte és més viu i més intens que la tràgica nit que se’ls va endur. Gràcies per acompanyar-nos-hi.
Per aquestes dates fa un any vam pujar a Prats de Cadí per fer un homenatge al Cinto i el Pere. 150 persones! 150!!! Entre mainada, joves i grans… La foto en deixa constància.
Vam plantar uns arbres en memòria seva i vam enviar un globus al cel amb les paraules de tots i totes, els millors records i els millors desitjos.
Un any després, recordar aquell dia encara em fa tremolar i sorprendre’m de com una absència tan profunda es pot convertir en tantes presències alhora, com les converses que enyoro del Pere s’han convertit des d’aleshores amb tantes converses amb molts de vosaltres que fins llavors éreu només cares conegudes pels carrers del poble.
Avui fa 14 mesos d’aquella fatídica nit a Estana, quan embolcallats de fred i fosca ens van donar la tràgica notícia. I no hi ha dia que passi que no recordi aquell restaurant de llum tènue, aquells silencis tan plens de dolor, silencis i murmuris que cadascú s’empassava com podia tement carregar els altres de més tristesa encara.
Tanmateix, recordo molt més sovint i molt més intensament aquell dia de finals de juny d’ara fa un any quan ens vau acompanyar fins allà dalt, i recordo molt més sovint i molt més intensament les vegades que uns o altres m’hi heu acompanyat des d’aleshores, i molt més sovint i molt més intensament tots els instants que heu omplert de sol i somriures…
La pena no se’n va, el buit no s’omple, el silenci roman dolorós… però viure-ho acompanyat ho fa tot més portable.
Com aquella vegada que el Pere i jo vam pujar el Monteixo, ressona el Waiting on a sunny day del Boss, lamentant encara aquella nit d’abril, però esperant molts dies assolellats de juny.
FELICITATS PERE PEL DIA DEL TEU SANT
PS: Fa uns dies tres perpetuencs van enfilar el camí cap a l’Himàlaia. Tots tres eren coneguts i amics del Pere i el Cinto, havien compartit travesses i ascensions amb ells, i per descomptat ells haurien vingut a la presentació de l’expedició, haurien comprat la samarreta, n’haurien seguit el blog i n’haurien comentat les novetats amb les seves famílies i amics…
John, Xavi i Jordi… no dubteu que des d’allà on són, també segueixen i vetllen els vostres passos vers el Broad Peak… sigueu prudents i #sempreamunt
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!