GRÀCIA 1850

He deixat passar un parell de
dies abans de fer qualsevol valoració, molt particular, evidentment, de les
eleccions del passat diumenge.

Des de la subjectivitat lògica
que es pot derivar de la meva militància a Esquerra Republicana de Catalunya m?agradaria
fer dues apreciacions o comentaris.

El primer fa referència a l?abstenció
registrada que va ser realment enorme i a les causes que la han produït. Com
tothom, no ens posarem d?acord en que o
qui ha fet que la gent, en comptes de votar, es prengués el dia lliure i anés,
de manera totalment legítima, a la platja, a veure els avis al poble o a fer el
vermut. Potser el cansament de tanta elecció seguida, potser que els politics
no engresquen prou amb les seves propostes o potser, també, que ens hem
acomodat en la autocomplaença del ja s?ho
faran, que jo ja pago els meus impostos.

Precisament perquè no ens posaríem
d?acord no penso incidir-hi.

L?altra comentari va referència
al meu
candidat a l?alcaldia de Barcelona, en Jordi Portabella i el seu equip.

El Jordi, podia haver escollit
continuar amb el tripartit municipal amb la mateixa legitimitat amb que ho farà,
probablement, Iniciativa. Al cap i a la fi es tractava de reeditar el mateix
govern anterior i, els resultats, han estat similars per als tres socis: tots
tres han perdut un escó. Però no, en Portabella, amb un gest que ens agradaria
veure més sovint en altres polítics de verb fàcil, ha escollit el camí de la
oposició. Hi ho ha fet amb el raonament totalment encertat de que si la gent,
els votants, han castigat la opció d?ERC, i ens han deixat en cinquè lloc de
les seves preferències, alguna cosa no es deu d?haver fet bé. Per lo tant, en
principi, no tenim perquè seguir governat o, com a mínim, no ho hem de fer en
les circumstàncies anteriors.

Això, que demostra que ERC no està
al poder per la famosa menjadora posada de moda per Pujol,
no ho han acabat d?entendre ni Iniciativa, que qual fidel escolanet que rep les
engrunes de la missa dominical, seguirà aferrat als càrrecs, ni CiU qui, en
boca del seu candidat Trias, s?afanya a oferir-se pel que faci falta al
probable nou alcalde Jordi Hereu.

Potser d?aquestes tres actituds
en trauríem ensenyances al voltant de qui està per la menjadora i qui està
per la labor ben feta.

Tot i no poder dir mai que aquest pacte no el faré, si es fes,
segur que seria ben diferent del que podríem haver vist fins ara.

Malgrat el que pensen molts
convergents, força socialistes i algun escolanet,
a Esquerra la menjadora ens la dona la nostra feina i, a més, si convé, fem
país des d?allà on calgui.

Perquè ho sentim d?aquesta manera
i qui te la darrera paraula és la gent que ens vota o no. I això o farem, des
de el govern, o des de la oposició.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!