GRÀCIA 1850

No soc sospitós de tenir cap
simpatia cap al president del govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero,
per dos motius: no el considero el meu president (el meu, sigui qui sigui, és
el president de Catalunya, el meu país) i per altra banda és un mentider
compulsiu que algun dia haurà d?acabar davant dels tribunals internacionals.

Això no treu que m?interessi per
la política del pais d?aquí al costat ja que, molt a desgrat meu, és la que
influeix en la meva vida i en la meva nació.

Doncs bé, en aquest país veí
existeix un espècimen anomenat Aznar que segueix deixant anant bilis per tots
els porus del seu cos i, sembla, segueix bevent massa vi de la Ribera del Duero.

Aquest petit personatge ?que si
la justícia fos igual per a tothom, estaria essent jutjat pel Tribunal
Internacional de La Haia
juntament amb el ?duo Sacapuntas? de les Açores- es permet dir bajanades com
aquesta que publica El Periódico de
Catalunya, sense calibrar ?o calibrant-ho, ves a saber- que les seves
paraules les escolten, a més dels seus acòlits, gent sense massa llums que es
creuen tot allò que diuen els seus líders messiànics.

La perillositat d?aquest individu
només és comparable amb la perillositat de quedar-nos inserits en aquest estat
artificial anomenat España del qual,
esperem-ho, hem de ser prou llestos per anar-nos-en sense que s?adonin i, mira
tu, tal dia farà un any.

Recordem Eslovènia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!