Romans són els nostres avantpassats, la nostra entrada a la cultura -en majúscules- i la nostra llengua. Italianitzant és la nostra arquitectura romànica, la nostra pintura gòtica i els nostres espais renaixentistes. I potser les nostres ulleres de sol.
Totes aquestes coincidències gens casuals, i moltes d’altres, miraran de ser detectades i analitzades, d’article en article, en aquest bloc.
Esperem que sigui de profit, no només pels improbables però segur que excel·lents lectors, sinó també per l’autora que, de Roma estant, no voldrà perdre cap oportunitat d’italianitzar-se tant o més que el seu propi país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de la república italiana de Catalunya et dono la benvinguda i espero notícies del caput mundi. Mercès per endavant.
i els pergamins?
Benvinguda al món blocaire!
Així que ara toca Roma!? Estic segur que no hi ha millor lloc al planeta per tu com Itàlia! Però OJUUU!! que això d’Italianitzar és perillós!! Ho dic pq la “unidad de Italia” hi ha Italians que els hi “suda la polla por delante y por detras”!! (que no nos embauquen)
VISC A LA CUP!
res, a disfrutar-ho i ja aniras explicant
a veure si trobes teiatros
a l’universitat de roma i havia dos historiadors teatreros força interessants
lucca ruzza i maurizio tancredi, si no recordo malament
a veure si et converteixes en la columna romana dels teatres en risc
fins aviat
es per això les notícies dels últims dies! són els teus meravellosos ulls els que estàn fent caure fulminats per terra a talians de totes les edats….no son atacs de cor múltiples…! Fiuuuuuuu!
Molts petonarros i no dubtis que et segueixo dsd BCN.
Ja has penjat l´estelada? ;-)))
El meu procés de catalanització, fa anys, es va quedar bastant limitat.. 🙁
Que tal una mica d’Intercanvi lingüístic? 🙂
Paolo