italianitzant

Hi ha un lloc comú en el record de tots que s’anomena millor lloc del món.  En la major part dels casos es materialitza en forma de peus bruts, tendeix a coincidir en el temps amb l’agost i generalment se situa entre els tres i els catorze anys de vida. La resta de característiques del millor lloc del món són diferents en cada persona.

Normalment el millor lloc del  món s’extingeix amb l’adolescència, perquè llavors el món es fa gran, molt gran i l’agost es fa petit, molt petit. I en el moment de l’extinció la imatge del Lloc es fossilitza i queda desada en la capa més superficial dels records, sempre a punt d’aflorar al pensament.

Tots tenim el nostre millor lloc del món imprès en el record per sempre.

Al millor lloc del món jo hi tinc una colla d’amics que es diuen Rosa, Mar, Sergi, Adrià, Iñaki, Marta i Aitor. Amb ells he après alguns mots imprescindibles com palmavera, pou, rafal, gos, amagatall, moixó, trampa, pedrada, flor, mangrana, bassa, sembrat.

Al millor lloc del món hi ha un vell que m’estima i que avui m’ha tornat a preparar el dinar. Ara ens espera assegut a l’hamaca vermella a l’ombra del rafal mentre encreua les cames i els mots.

Entre casa meva i l’escola d’arquitectura de la Sapienza hi ha un munt de tarongers carregats de fruita que em fan tornar cada dia al millor lloc del món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!