Fins i tot el menys professional dels negociadors sap que a una negociació cal anar-hi en una posició forta o, si més no, fer-ho veure. La posició del PSC en les negociacions del finançament és d’allò més feble: la Generalitat no fa ni cinc de calaix i necessita les engrunes de la taula de la Moncloa per anar trampejant. Van intentar fer veure que eren forts i van amenaçar amb no votar els pressupostos de l’estat i amb retirar-li al PSOE la fidelitat eterna. A Madrid sabien que anaven de farol i han esperat fins a deixar-los amb el cul a l’aire. Ara van submisos a la casa de l’amo a demanar-li sisplau que els deixi arribar a final de mes. I d’això en diuen negociació…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!