S’equivoquen els ‘progres’ autòctons que, entusiastes, afirmen que Obama és un socialista de l’altra banda de l’Atlàntic. N’hi ha prou amb llegir el discurs d’investidura per adonar-se’n. Per exemple, Obama proclama que s’adreça “als que assumeixen riscos, a les persones enèrgiques i dinàmiques, als que són emprenedors”. On l’esquerra catalana parla de drets, de benestar, de funcionaris i de subvencions, Obama proclama un optimista “yes, we can” als deures, al treball, a la creativitat i a la competitivitat. Això és pot explicar parafrasejant John F. Kennedy: Montilla es pregunta què pot fer el nostre país pels ciutadans; en canvi, Obama es pregunta què poden fer els ciutadans pel seu país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!