Cela va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1989. Ningú no nega que fos un gran escriptor; però, tal com ho va mostrar Tomás García Yebra a Desmontando a Cela (2002), aquests premis només s’obtenen gràcies a una enorme i coordinada pressió lobbística. Baltasar Porcel era, sense cap discusió possible, l’últim escriptor català amb serioses possibilitats d’obtenir el Premi Nobel. Llibres com Cavalls cap a la fosca o Les primaveres i les tardors no s’escriuen cada dia. Però des de la perspectiva del PSC Porcel era massa convergent, des de la d’ERC massa monàrquic i des de la d’IC-V, massa senyor. El tripartit ha malbaratat així una gran oportunitat, mentre promocionava mediocres de la seva corda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat és que cansa ja una mica això de reduir-ho tot a les sigles. En Baltasar Porcel era, per sobre de tot, un escriptor; és cert, com diu en Monzó, proper als cenacles del poder, però això no li resta cap mèrit. Jo no crec en complots partidistes per marginar aquest o aquell. Jo veig més aviat una feblesa com a país. Crec que té raó en Carod quan diu que si Porcel hagués escrit la seva obra literària en castellà, li haurien donat el Nobel fa temps.