Josep Arasa i Ferrer

Avui és dia 10, dilluns, i alló que tant temíem ha arribat.
ERC ha perdut cinc escons, i el que és pitjor, ha perdut la poca confiança que encara li mantenien els electors. Ja se sap, del arbre caigut tothom en fa estelles.
Els resultats han estat per ERC molt més dolents del que algunes persones prevèiem des de fa temps. Quan van sonar les primeres alertes, la direcció va dir que anem molt bé, després que són uns enemics els que ho veuen així. Ahir, en la seva intervenció davant TV3, Puigcercós afirmava que era el bipartidisme qui havia afectat els resultats. Amb aquesta argumentació tan banal -el bipartidisme de la campanya tan sols afecta a ERC, a CiU no els afecta- ha perdut tota credibilitat.

Si la direcció actual de ERC no fa una veritable autocrítica, acaba amb les manipulacions internes i deixa de buscar les causes de la derrota en fenòmens exteriors, matara el partit i l’esperança que representava. Aixó si, mantindrà el cotxe oficial. 

El vot independentista ha fugit cap el vot en blanc, l’abstenció i el PSOE/PSC. La estratègia de catalanitzar el PSC ha esdevingut una estratègia tan equivocada com la d’aquells que volien canviar el franquisme des de dins.
Els ùnics que veritablement han tret profit del suport de Iniciativa –que propugnava ser l’esquerra del PSOE– i del suport de ERC, ha estat el PSOE/PSC.

Aquesta voluntat de governabilitat, del poder pel poder, sense idees polítiques esta portant a la contradicció de veure com l’independentisme augmenta al carrer, mentre ERC perd vots.

Una lliço que cal aprendre i una estratègiaque cal rectificar urgenment.