EL SOU DELS POLITICS
Deixa un comentariAquestes no són dades noves, ni privilegis desconeguts, però ara és quan es fan més vergonyants que mai.
Malgrat que la indignació m’empenyi a cridar mil insults, crec la reflexió personal devant el silenci de les xifres val més que qualsevol escopinada a la cara….
El president de la Generalitat guanya anualment 169.446 e.
Un conseller de la Generalitat 127.737 e.
El President del Parlament 152.954 e.
Els vicepresidents del Parlament 117.371 e.
Els secretaris de la mesa del Parlament 95.660 e.
Un Parlamentari, sense dietes ni complements 43.697 e.
El President de la Diputació de Barcelona 151.270 e.
Els presidents dels grups polítics de la diputació de BCN 113.988 e.
L’alcalde Barcelona 125.194 e.
L’alcaldessa de València 90.000 e.
En Rodriguez Zapatero guanya 91.982 e.
Un ministre del govern espanyol 81.000 e.
El President del Congrés 219.534 e.
Un parlamentari sense transports, dietes ni complements 60,000 e.
El President del Senat 193.000 e.
La Presidenta del Tribunal Constitucional 139.368 e.
El Lehendakari 105.425 e.
La Presidenta madrilenya 105.215 e.
El President del Consell G. del Poder Judicial 141.888 e.
Els alcaldes de Madrid i de Saragossà 100.000 e.
D’altre beneficis.- Fins un 58% del salari d’un diputat del Congres pot ser diner lliure d’impostos. El Periodico 14/05/10
Els diputats i senadors viatgen gratis a la classe preferent dels avions.
Els diputats del Parlament de Catalunya no paguen mai el peatge de les autopistes. Ni en els seus viatges particulars
Tots tenen els trens gratuïts.
Ps./ El 40% dels treballadors que tenen feina guanyen menys de 1.000 euros mensuals
Bon vespre i perdó per l’atreviment.
Si, tens tota la raó, no són dades noves però per alguna raó, que se’m fa dificil comprendre, ens n’oblidem fins que ens toquen la butxaca als que sempre paguem els plats trencats i, és llavors, que tornen a adquirir la seva qualitat principal, recordar-nos com en som de pardals!
Què ho deu fer que la massa productiva i malvividora d’aquest país no tingui cap mena de capacitat de reacció?
No deixa de ser sorprenent que en petit comité tots nosaltres no ens en poguem estar de deixar anar serps contra tota aquesta gentada (perquè en són un bon munt) que viuen com a reietons i no tinguem la més mínima capacitat per a treure’ls de les poltrones. Ja se sap que el poble no té cap força si no té una catapulta que l’esperoni, però la meva pregunta és la següent, de debó som tots plegats tan catatònics com per a ser tan conformistes?
Avui ja he sentit veus de funcionaris que no aniran a la vaga el 2 de juny i que no ho faran perquè de la misèria que guanyen a final de mes, encara els fotran gairebé dos-cents euros, i, perdoneu-me però s’enten perfectament.
Si un auxiliar administratiu de l’Administració Local ingressa una mesada de mil euros pelats i li’n treuen dos-cents, és fàcil fer els números.
Quan l’hemicicle es veu buit en una sessió normal on haurien de ser-hi la majoria de ses senyories, imagino que els guanys de l’Administració per descomptes d’absentisme laboral han de ser estrafolàriament brutals, oi?
Fins ara.
HEM DE FER ACCIONS PER DEMANAR DIRECTAMENT SOUS RESPONSABLES DELS POLÍTICS, QUE TREGUIN LES COMISSIONS QUE NOMÉS SERVEIXEN PER PARAR LA MÀ, FORA DIETES I DESPLAÇAMENTS AMB QUANTITATS DESORBITADES AMB ELS DINERS DE TOTHOM, QUE HAURIEN D’ANAR DINS AQUESTES SOUS IMMENSOS QUE TENEN, I SINO QUE ES MOGUIN MENYS I FACIN MÉS FEINA.
FORA CARRECS DE CONFIANÇA COM A ASSESSORS POSSATS PER PACTISME I NO PER COMPETÈNCIA PROFESSIONAL, QUE COBREN I NI ELS VEUS JA QUE TOT EL DIA ESTAN “representant” EN ALGUN ACTE, CONGRES I JORANDA QUE A MÉS ELS HI PAGUEN!
I SI NO ENS HAUREM DE PLANTEJAR JA MOLT SERIOSAMENT EL JOC AL QUE ENS FAN JUGAR I NEGAR-NOS-HI, SENSE AFECTAR AIXÓ SI A LES PERSONES A LES QUE DONEM SERVEI AMB LES NOSTRES FEINES, NI EMPITJORAR ENCARA MÉS EL SISTEMA ENTRANT EN CERCLES DE PERVERSIÓ. QUI VA DIR QUE UN MÓN DIFERENT ÉS POSSIBLE?.