EL SERVEI DE CORREUS A CATALUNYA i EL DESEQUILIBRI TERRITORIAL
Deixa un comentari
El servei de Correus a Catalunya és una rèmora tan anquilosada com la mateixa Renfe.És una organització burocratitzada i allunyada del ciutadà, estructurada com una administració governamental que no ha sabut adaptar-se a les noves necessitats de comunicació i a les noves tecnologies i serveis. Correos no ha creat una cultura empresarial d’acord amb la configuració territorial de l’Estat, ni a la propera liberalització del servei. Correos te una gestió centralitzada i actua com a monopoli. CorreOs no ha sigut traspassat a la Generalitat ni recordo que mai s’hagi reivindicat el seu traspàs.
A Catalunya, Correos de Espanya, ofereix un pèssim servei. Tan és així que ja ningú en fa esment, se l’ignora; les empreses es resignen i contracten serveis de distribució privats.
A Catalunya, Correos de Espanya, ofereix un pèssim servei. Tan és així que ja ningú en fa esment, se l’ignora; les empreses es resignen i contracten serveis de distribució privats.
A les zones urbanes del nostre país és fàcilment constatable la degradació de les oficines de correus i el seu servei: per la imatge que ofereixen algunes d’elles on romanen amuntegades piles de paquets sense classificar o perquè estan gestionades per personal inestable i mal pagat. Paral·lelament ha existit, durant els darrers anys, un augment d’empreses privades de missatgeria "rendibles".
A una localitat tan industrial com Santa Margarida i els Monjos (5.000 habitants), propera a Barcelona, la distribució tan sols es fa dos cops per setmana si hi ha sort. Quan el personal esta absent per malaltia o per vacances no hi ha suplents i no es fa la distribució. Periòdicament pateixen tongades de quinze, vint dies o fins i tot un mes, en que a l’oficina s’amunteguen les cartes sense que ningú les gestioni.
Aquest és el servei de correus urbà, al interior de Catalunya les coses van molt pitjor. A moltes zones rurals de Catalunya les oficines de correus han esdevingut magatzems de cartes, indrets on els usuaris es veuen obligats anar a recollir els seus objectes postals perquè ja no existeix la distribució porta a porta.
Els serveis públics que tenen per marc una zona rural avui ja no són rendibles, i les empreses els abandonen, esdevenin un altre dels molts impostos suplementaris que estem obligats a pagar la gent que vivim a la Catalunya rural. Un més dels dèficits que cal afegir a la llarga llista del nostre desequilibri territorial
Esta clar que els nostres polítics i els mitjans de comunicació estan a Barcelona i a l’arc Mediterrani. Esta clar que és més barat obtenir un vot a les zones urbanes que a qualsevol veïnat de les Garrigues (malgrat llei electoral vigent). Esta clar que els problemes de Correus ja no són d’interès a ciutat on tothom pot tenir ordinador, ADSL, i te accés a alguna empresa de missatgeria, però els que vivim a “pagès” també som país, i a més, tossudament hi volem continuar vivint.
A una localitat tan industrial com Santa Margarida i els Monjos (5.000 habitants), propera a Barcelona, la distribució tan sols es fa dos cops per setmana si hi ha sort. Quan el personal esta absent per malaltia o per vacances no hi ha suplents i no es fa la distribució. Periòdicament pateixen tongades de quinze, vint dies o fins i tot un mes, en que a l’oficina s’amunteguen les cartes sense que ningú les gestioni.
Aquest és el servei de correus urbà, al interior de Catalunya les coses van molt pitjor. A moltes zones rurals de Catalunya les oficines de correus han esdevingut magatzems de cartes, indrets on els usuaris es veuen obligats anar a recollir els seus objectes postals perquè ja no existeix la distribució porta a porta.
Els serveis públics que tenen per marc una zona rural avui ja no són rendibles, i les empreses els abandonen, esdevenin un altre dels molts impostos suplementaris que estem obligats a pagar la gent que vivim a la Catalunya rural. Un més dels dèficits que cal afegir a la llarga llista del nostre desequilibri territorial
Conscients de la manca de rendibilitat de Correus, patint dia a dia un agreujament del servei, i preveient-ne una total liberalització, la pregunta que ens fem -i a la que cap polític ens respon- és: com el nostre govern preveu solucionar aquest servei públic? crearà un Correus català?. D
eixarà morir Correos? i aixì, a base de disminuir els serveis a les zones rurals lograran que abandonem els nostres masos i pobles petits i anem creant zones urbanes que facilitin llurs campanyes electorals?. O potser el que volen és mantenir una Catalunya a dues velocitats, una urbana amb serveis i una altre “reserva d’indígenes”, per gaudi i observació d’antropòlegs i turistes?.Esta clar que els nostres polítics i els mitjans de comunicació estan a Barcelona i a l’arc Mediterrani. Esta clar que és més barat obtenir un vot a les zones urbanes que a qualsevol veïnat de les Garrigues (malgrat llei electoral vigent). Esta clar que els problemes de Correus ja no són d’interès a ciutat on tothom pot tenir ordinador, ADSL, i te accés a alguna empresa de missatgeria, però els que vivim a “pagès” també som país, i a més, tossudament hi volem continuar vivint.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 20 de desembre de 2007 per Josep Arasa
Molt be les teus comentaris
(i t’ho diu qualque qui viu a Barcelona)