EL SERVEI DE CORREUS A CATALUNYA i EL DESEQUILIBRI TERRITORIAL

Deixa un comentari

El servei de Correus a Catalunya és una rèmora tan anquilosada com la mateixa Renfe.És una organització burocratitzada i allunyada del ciutadà, estructurada com una administració governamental que no ha sabut adaptar-se a les noves necessitats de comunicació i a les noves tecnologies i serveis. Correos no ha creat una cultura empresarial d’acord amb la configuració territorial de l’Estat, ni a la propera liberalització del servei. Correos te una gestió centralitzada i actua com a monopoli. CorreOs no ha sigut traspassat a la Generalitat ni recordo que mai s’hagi reivindicat el seu traspàs.
A Catalunya, Correos de Espanya, ofereix un pèssim servei. Tan és així que ja ningú en fa esment, se l’ignora; les empreses es resignen i contracten serveis de distribució privats.


A les zones urbanes del nostre país és fàcilment constatable la degradació de les oficines de correus i el seu servei: per la imatge que ofereixen algunes d’elles on romanen amuntegades piles de paquets sense classificar o perquè estan gestionades per personal inestable i mal pagat. Paral·lelament ha existit, durant els darrers anys, un augment d’empreses privades de missatgeria "rendibles". 

A una localitat tan industrial com Santa Margarida i els Monjos (5.000 habitants), propera a Barcelona, la distribució tan sols es fa dos cops per setmana si hi ha sort. Quan el personal esta absent per malaltia o per vacances no hi ha suplents i no es fa la distribució. Periòdicament pateixen tongades de quinze, vint dies o fins i tot un mes, en que a l’oficina s’amunteguen les cartes sense que ningú les gestioni. 
 

Aquest és el servei de correus urbà, al interior de Catalunya les coses van molt pitjor. A moltes zones  rurals de Catalunya les oficines de correus han esdevingut magatzems de cartes, indrets on els usuaris es veuen obligats anar a recollir els seus objectes postals perquè ja no existeix la distribució porta a porta. 

Els serveis públics que tenen per marc una zona rural avui ja no són rendibles, i les empreses els abandonen, esdevenin un altre dels molts impostos suplementaris que estem obligats a pagar la gent que vivim a la Catalunya  rural. Un més dels dèficits que cal afegir a la llarga llista del nostre desequilibri territorial

Conscients de la manca de rendibilitat de Correus, patint dia a dia un agreujament del servei, i preveient-ne una total liberalització, la pregunta que ens fem -i a la que cap polític ens respon- és: com el nostre govern preveu solucionar aquest servei públic? crearà un Correus català?. Deixarà morir Correos? i aixì, a base de disminuir els serveis a les zones rurals  lograran que abandonem els nostres masos i pobles petits i anem creant zones urbanes que facilitin llurs campanyes electorals?.  O potser el que volen és mantenir una Catalunya a dues velocitats, una urbana amb serveis i una altre “reserva d’indígenes”, per gaudi i observació d’antropòlegs i turistes?. 

Esta clar que els nostres polítics i els mitjans de comunicació estan a Barcelona i a l’arc Mediterrani.  Esta clar que és més barat obtenir un vot a les zones urbanes que a qualsevol veïnat de les Garrigues (malgrat llei electoral vigent). Esta clar que els problemes de Correus ja no són d’interès a ciutat on tothom pot tenir ordinador, ADSL, i te accés a alguna empresa de missatgeria, però els que vivim a “pagès” també som país, i a més, tossudament hi volem continuar vivint.
   

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 20 de desembre de 2007 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.