Josep Arasa i Ferrer

Durant la festa major d’estiu a els Monjos es representa un peculiar ”quadre històric”, un Ball de Serrallonga que descriu a cops de trabuc la vida i els fets de personatges locals. (segueix)

Els quadres històrics són drames teatrals que expliquen les aventures i desventures d’un personatge o un esdeveniment històric. Antigament aquestes peces sols representaven pàgines vinculades amb el culte o amb algun sant dins o fora de les esglésies. Més tard se’n representaren d’altres referides a personatges populars i l’espai d’actuació esdevingué l’aire lliure en dies de festa grossa. En un temps en que els periòdics eren inexistents o d’escassa difusió tingueren la mateixa funció divulgativa que els romanços de canya.

De quadres històrics-també dits balls parlats- fins a finals del segle XIX n’hi hagueren molts, “El ball de sant Julià”, “El ball dels mals casats”, “Ball dels voluntaris de l’Àfrica”, “Ball de la Rosaura”, “Dames i Vells”, “Sant Ramon”, “Moros i cristians”, “Els ball del fill pròdig”…..

Entre tots, el que més ha perdurat ha estat el “Ball d’en Serrallonga”, recuperat per la gent de Vilafranca ja fa més de 25 anys. En ell s’explica la vida d’en Joan Sala, el lladre del camí ral, i la seva quadrilla de bandolers. El Ball d’en Serrrallonga era estès per tot  Catalunya, a cada poble hi havia variants pròpies. És tractava d’escenificar a la plaça o al carrer, la seva vida, les aventures, l’empresonament i la seva mort. La versió actual es limita a una part del “ball” i els versos que ho escenifiquen van ser adaptats d’uns ja existents.  Va ser tan important la divulgació del ball i la seva incidència social, que el personatge va esdevenir un heroi popular.

Santa Margarida i els Monjos és un municipi penedesenc que ha viscut, a cops de modernitat, de proximitat a Barcelona i d’una nefasta administració municipal, un fort procés de despersonalització. L’anodina localitat ha esdevingut un important centre industrial i un dormitori de nouvinguts, sense altra atractiu que el seu propi passat.

Conscients d’aquesta realitat i amb l’afany de divulgar i fer conèixer la historia local entre tots els veïns i veïnes, es va crear el Ball d’en Serrallonga. Un quadre històric que recupera la funció divulgativa i pedagògica que havien tingut aquestes representacions.

“Acostumats com estem a rebre multitud de missatges dels mitjans de comunicació més sofisticats, recuperar el teatre popular com a eina cultural divulgativa i integradora és un recurs sociològic poc emprat a casa nostra” ens diu en Josep Arasa, autor del text, a la introducció del llibre sobre l’espectacle.

Els bandolers del ball dels Monjos, són personatges de la historiografia local. El seu cap de quadrilla va viure i morir el segle passat, i els seus companys i companyes són veïns i veïnes  que van deixar empremta al llarg dels segles. Els seus versets -amb rima popular- són narracions de la realitat quotidiana que s’intercalen amb els cops de trabuc seguin el ritme del Ball d’en Serrallonga primigeni. Van vestits segons la imatge tradicional de la pagesia catalana del segle XVIII i els acompanyen un grup de grallers que subratllen cada passatge.

Al llarg de la mitja hora de representació, els espectadors descobreixen qui era Sant Raimon de Penyafort, -fill del municipi-, en Piques un enterramorts borratxo, Mn. Anton un capella carlí i defensor de la inquisició, els bombardejos de la localitat per part de l’aviació franquista, l’hostaler del antic hostal on segons la tradició va emmalaltir el Rei Pere, els Sants una família de pastors que duien els remats de la mar afins als Pirineus i que cada any passaven per la carrerada, etc, etc.

Els ball d’en Serrallonga dels Monjos és una experiència divulgadora important i original, una mostra de l’adaptació i evolució de la cultura tradicional que es podrà veure durant la Festa Major del poble entre els dies 16 i 21 de juliol