“Traslladar el concert econòmic del País Basc a Catalunya faria inviable la pròpia existència i cohesió d’Espanya”. “Només cal veure les balances fiscals, i comprovar què comportaria. Seria impossible quadrar els comptes”. Montilla dixit.Devem estar davant d’un cas únic al món: el del president d’un país que defensa no només el robatori anterior sinó el
Un jutge entén que és competent per jutjar els crims d’una dictadura: desaparicions, execucions extrajudicials (les judicials tampoc eren legítimes), tortures, segrest organitzat de nens… emparat, per exemple, pel Conveni Europeu de Drets Humans (el que aplica el Tribunal Europeu de Drets Humans quan imposa la interpretació restrictiva de les lleis d’amnistia) i pel dret
Buscar l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol sembla cada dia més una pel·lícula de por per a aquells que en fan bandera. L’Estatut és l’últim intent ideat des d’aquí per fer-ho possible, però sembla que allà no se n’han adonat. O que se’ls en fot. Perquè més enllà de les apel·lacions a pactes fets i
Vull dedicar aquesta nota (com ja han fet altres amics) al RACC, a La Vanguardia, a CiU, al Cuní, a la Rahola, al Bassas, al Barbeta, al Marc Álvaro, al Sostres, a qui toca del PSC i d’ERC, i a tots (i totes) els (i les) opinadors (i opinadores) que pontifiquen cada dia sobre tot,
Estic sorprès i astorat. Jo em pensava que -tret dels recalcitrants- hi havia un cert acord de país per normalitzar l’ús de la nostra llengua. Jo em pensava que havíem guanyat espais d’ús i que un d’emblemàtic era aquell on treballen els i les que ens representen políticament. Ara va i resulta que no està
Deia ahir el president Benach que “som en un punt d’inflexió com no hi hem estat mai. Em dol que ens fiquin a tots dins el mateix sac, encara que també entenc que la gent estigui cansada i decebuda. Però ara no ens podem lamentar més; cal actuar d’una manera decidida i corregir una situació
El creixement de l’independentisme a Catalunya és un fenomen que no sembla flor d’un dia. Probablement n’hem de buscar la causa en la percepció que el resultat final del procés estatutari no ha estat l’esperat pel que fa a reconeixement de la realitat nacional i a autogovern polític i econòmic, sobretot si tenim en compte
Normal 0 21 false false false CA X-NONE AR-SA MicrosoftInternetExplorer4 Normal 0 21 false false false CA X-NONE AR-SA MicrosoftInternetExplorer4 El 16 i el 17 de juliol vaig assistir a Girona al Convit, I Congrés dels serveis lingüístics de territoris de llengua catalana. El congrés, que va aplegar més de tres-cents professionals, tenia dos eixos
Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4 Porto dos dies sentint bondats i malícies de l’acord de finançament. Vagi per davant que per a mi el millor acord hauria estat el dels danesos, o el dels bascos, però no parlàvem d’això. El Govern i els partits que li donen suport diuen que és un bon acord. I jo
Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4 Sé que vaig endarrerit. Volia parlar de l’Assemblea d’ICV de Barcelona dissabte passat, però va com va. Va ser una Assemblea amb un punt estrany, perquè no s’hi plantejava cap canvi de fons, ni organitzativamet, ni políticament. Qui va voler va poder reflexionar sobre la política municipal i sobre el paper
Romeva demana el vot de la gent d’esquerres, ecologista, catalanista i femininista per canviar una Europa que no els dóna respostes.
Aquests dies assistim a una contínua apel·lació -fins i tot informativa– a la importància i el volum d’assumptes que es decideixen al Parlament Europeu. I no em sembla malament, cal fer-ne pedagogia per mirar d’alleugerir la llunyania amb què se sent tot això d’Europa. I superar la imatge que han transmès els grans partits que
Centre de Barcelona una tarda d’abril. Veig que se m’acosta una noia-venedora i, tot i que faig un intent d’escapolir-me’n, em deixo atrapar (encara no faig tard). Comença a informar-me sobre “Médicos sín fronteras”. A la primera oportunitat li dic que tinc per costum no donar diners a qui no em respecta. La cara de