Per a mi, la decisió del President Mas sobre la consulta del 9-N pot llegir-se com un exercici de realisme, ja que el Govern espanyol, els principals partits espanyols (PP, PSOE, UPyD) i el Tribunal Constitucional espanyol (TC) impedeixen fer una votació democràticament homologable. Aquests són, efectivament, els culpables que no puguem votar en condicions.
El Parlament de Catalunya va sotmetre ahir a votació la moció del PSC subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’acadèmia aranesa de la llengua occitana. En aquesta moció, el PSC demanava, entre d’altres qüestions, que es retirés el decret del Govern de creació de l’acadèmia de la llengua occitana. Segons l’exposició de motius del
Abans de començar. La bandera de la República espanyola ha estat per a mi sempre un símbol de llibertat per raons històriques òbvies i perquè són molts els demòcrates que van donar la vida o van patir presó per defensar-la. I si és la que reclamen com a símbol els que volen per al seu
El 23 de novembre va reunir-se al Prat de Llobregat el Plenari dels àmbits Fet Nacional i Política Lingüística d’ICV.En el marc de la reunió va aprovar-se una Declaració, adreçada al Consell Nacional d’ICV, en què els àmbits es posicionaven sobre el debat a l’entorn de la pregunta que es plantejarà en la consulta.És l’opinió
“Jo vull un 150.2CE amb PL”. “Doncs jo vull un 150.2CE amb PNL”! I així entrem en el nou cpítol del ridícul insuportable, impresentable, de les forces parlamentàries partidàries (?) d’exercir el dret a decidir fer una consulta amb una pregunta clara, que tothom pugi respondre amb un “sí” (de resposta binària, per tant) i
Dissabte, algú va dir-me que la postura que defenso sobre la qüestió nacional podria dur el meu partit al trencament. Una vegada més, aquesta algú (segons sembla, independentista) pretenia descarregar, conscientment o no, la “culpa” d’un hipotètic trencament sobre les espatlles dels que durant decennis hem estat minoria i hem treballat junt amb els que
Els companys d’ICV de la Conca de Barberà m’han fet arribar aquest Manifest. Com que hi estic plenament d’acord, us el reprodueixo: ICV – Conca de Barberà anima a participar a la Via Catalana Iniciativa per Catalunya Verds, i abans el PSUC, ha estat implicada des de sempre en la lluita per la plena recuperació
Diverses persones han presentat un manifest per impulsar una candidatura unitària del sobiranisme a les eleccions europees de maig de 2014. Hi ha molta gent que, dit així, s’hi apuntaria. Vivim un moment històric en què tot pot posar-se en qüestió. No només el marc de relacions amb l’Estat espanyol. No només les polítiques econòmiques
Aquest cap de setmana ha tingut lloc la conversió en partit polític del projecte Equo a Rivas Vaciamadrid. Des de la meva militància en l’ecosocialisme no posaré en dubte (no es pot!) la necessitat que els espanyols basteixin un projecte semblant al que tenim amb ICV els catalans des de fa ja uns quants anys.
“Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre. Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona. La llengua pròpia del país i de moltíssimes d’aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha
Poc podia pensar-me aquell dia indeterminat de setembre de 1981 (la memòria no dóna per a tot, però jo diria que era cap a final de mes) que començava una aventura amb la llengua i la ciutat de Cornellà de Llobregat que ara fa 30 anys que dura. Havia acabat Història Contemporània feia un any,
Ahir a la nit, tormenta elèctrica. Espectacular simfonia de llampecs per la banda de muntanya. Després, la matinada ens ha dut la tronada. Insistents, permanents, les explosions han anat acompanyant el despertar lent del nou dia. Ara s’hi afegia la pluja, ara el vent que feia brunzir les persianes. Feia bo, d’estar-se sota el llençol.Els
S’ha acabat la festa major. Ahir, amb el sopar popular i el concurs de brisca posterior vam tancar-ne l’edició d’enguany.Ha estat la primera vegada en més de 25 anys que no hi he fet res. L’altre dia recordàvem que fa vint anys havíem arribat a fer una setmana d’activitats i que ni la festa major
En Bustamante comença a cantar amb la primera claror del dia. Sent la imperiosa necessitat de despertar tota bèstia vivent. Torno a adormir-me un parell d’horetes. Continua insistint. Ara em sembla que respon el ruc i, instants després, els gossos dels “cosins”. Sento la botzina de la fugoneta del pa que va cap avall. Avui
Després d’esmorzar, hem sortit de la part d’Oleiros on érem, en direcció Ferrol. Si ahir vam fer-li el “baipàs” a A Coruña, avui l’hi hem fet a aquesta altra ciutat, tot i que l’hem arribat a veure prou bé. Hem fugit bastant dignament de les ciutats, amb l’única excepció de la capital espiritual. Tal com