ERC té un problema (o més). Depèn sempre de CiU i del PSC, no té prou marge. Aspira a tot i no pot.
ERC té un problema (o més). Depèn de l’agressió per créixer.
ERC té un problema (o més). Es pensa que té una clau que ni té ni podria ser seva. De debò.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… però ja és ben curiós que aquesta reflexió surti de les files d’ICV, no?
Encara que suposo que ICV no té problemes perquè és un afegit menut al PSC i amb això ja se sent feliç i content.
Ai! Senyor! Santa ignocència la d’aquells que són capaços de veure la palla en ull aliè sense reconèixer la biga en el propi.
En canvi jo no trobo gens curiós que aquest comentari el faci algu provinent d’IC. M’indigna que un partit que tenia uns dels dos millors consellers del tripartit (els senyor Milà, juntament amb la Marta Cid) no hagi ni piulat davant el cessament d’ambdòs. N’estic tip de la seva baixíssima combativitat, dels seu suport a l’estatut (Un partit que se suposa és d’esquerres!).
En fi, del seu possibilisme derrotista (“no podem fer més”. ..) diuen alguns dirigents d’IC. I jo penso si no podeu fer més, plegueu. I també n’estic tip del seu vernís cursi-multicultural. Suplerfu com el seu pretés ecologisme. Els havia votat en alguna ocasió i cada cop tinc més clar que mai més els tornaré a votar. Almenys fins que no siguin d’esquerres de debó. I això vol dir aprofondir en polítiques socials de manera valenta i anticolonialsme en la qüestió nacional, per tal de recuperar la sobirania que ens pertoca.