El canvi de govern a la Generalitat de Catalunya ha tingut conseqüències, també, en la política lingüística.
Constatem el retorn de la competència al
Departament de Cultura. A parer meu, un greu error pel que suposa de pèrdua de pes polític, de transversalitat en la seva acció, de concepte i, més que probablement, de recursos econòmics. Un canvi fet, a més, sense cap justificació.
Sembla que la mesura 654 del
Programa electoral de CiU (
Racionalitzarem l’organització de la Generalitat respecte a les matèries de cultura, política lingüística, projecció internacional de la cultura, memòria històrica, commemoracions culturals i el conjunt d’organismes que directament o indirecta executen polítiques relacionades amb la cultura i la llengua) busqui treure la llengua de la posició més centrada que havia aconseguit amb l’anterior Govern i deixar-la amagada en el bosc de “Cultura”, on hi ha tantes visibilitats: teatre, cinema, llibre, circ, música, museus, internacionalització…
Deu ser que la política lingüística no forma part dels temes “especialment importants i sensibles” per al nou Govern, que sí que es queden a Presidència.
En
tot cas, escric sense saber quina política lingüística menarà Ferran
Mascarell (que coneix perfectament, per exemple, com funciona el
Consorci per a la Normalització Lingüística), ni qui hi haurà per conduir-la, ni quina consideració formal
tindrà… Detalls que potser ja tocaria saber i que donen la mesura de
la importància que volen que tingui la criatura.
Tant
les entrevistes al nou conseller, com els minireportatges sobre el
departament, han gairebé obviat la competència (l’últim exemple, avui, a
TV3
), però molts ens preguntem si es podran mantenir les relacions, si més
no de tu a tu, entre l’òrgan encarregat de la política lingüística i
l’encarregat de la immigració, de la formació ocupacional o de
l’empresa; si, d’alguna manera, es podrà mantenir la transversalitat de
la política lingüística, sense tornar a caure en allò que no és enlloc
del món: una
simple política cultural.