En aquest procés cap a la independència que estem vivint, cada agent té la seva comesa i el seu àmbit d’acció. I del que es tracta és de no deixar res per fer, de no desaprofitar cap possibilitat que pugui significar un nou avenç, una nova línia d’acció. El vídeo de la precampanya que ahir va presentar ERC ha arribat en mal moment, en un moment de decepció, tristesa, desànim i emprenyament pel tema del repetidor (o repetidors, que la cosa no pinta gens bé). Això ha fet que molts se la mirin amb recel. Però la campanya té una virtut: treu partit del potencial mediàtic d’ERC d’una manera molt profitosa. Tots sabem que si volem la independència hem d’aconseguir la majoria. Fins i tot CiU hi està d’acord, però la diferència és que ERC ho esperona (estic parlant del vídeo, insisteixo) i CiU no.
ERC es dirigeix a uns perfils que són els de les persones a qui es vol fer arribar el missatge, les persones sense el suport de les quals difícilment tindrem la majoria. Persones del carrer, treballadors i treballadores, jubilats, persones de diverses races i diverses llengües. ERC ja no es queda en aquell “com tu” que buscava la identificació amb l’elector i prou. Ara posa la independència sobre la taula vinculada a la vida pràctica: a la Rodalia de Renfe, a les pensions, a les balances fiscals, a l’atenció sanitària, etc. I que no ens diguin que això són cabòries identitàries o crostes nacionalistes. En Joan Ridao, com l’Alfons López Tena i com tantes i tantes persones, ho diu clarament: “Espanya és la terra dels meus pares i dels meus avis, però ju vull la independència.” I ho diu un congolès, perquè a la immigració recent també li convé la independència. I ho diu en Juan, un jubilat de 75 anys, en castellà.
ERC vincula el progrés i el benestar de tothom a la necessitat d’un estat propi. Sense estat, tot això queda fora del nostre abast. CiU planteja una reforma de la Constitució (però ara no, segons Felip Puig) perquè Espanya sigui un estat confederal. Encara no sé quin serà el seu missatge de precampanya, però dubto que vinculin el benestar al projecte confederal aquest. No m’imagino la frase “He tornat a arribar tard a la feina per culpa de la Renfe; per això vull fer d’Espanya un estat confederal”. Arribaria aquest missatge? Aquesta és la diferència entre ERC i CiU. ERC vol la independència, sap que encara no existeix la majoria social i en el seu missatge, dirigit als qui encara no els voten, hi aposten clarament. CiU, més que voler-la, no la descarta; ells aposten pel dret de decidir; i si un dia això vol dir independència, doncs independència. Però amb el seu missatge no animaran ningú a voler-la.
El fet que al vídeo hi hagi una persona que s’expressa en castellà ha estat mal rebut per part d’algunes persones. Jo crec que l’aposta és bona. Fer país, construir la nació i la cultura, són coses que van per un cantó; obtenir les estructures d’estat que en un futur cada cop més proper ens permetin administrar-nos d’acord amb el nostre model de país, llengua i cultura inclosos, va per un altre cantó. En tot cas, el que es pot retreure a ERC és que no hagi inclòs al vídeo alguna intervenció en xinès, en espanyol d’Amèrica o en àrab.
Aquestes són, en resum, les qualitats de la campanya. El missatge que es farà arribar a tothom és clarament favorable a la independència. La campanya que es va engegar des d’aquest bloc perquè el món conegués el cas de l’Èric Bertran ha tingut més de 350.000 visionats, però no ha arribat a la televisió i no se n’ha fet ni cas en ambients contraris o indiferents. Amb aquest vídeo d’ERC, la necessitat de la independència arribarà a moltes persones que fins ara no s’ho havien plantejat, que no ho acabaven de veure clar, que ho tenien associat a nacionalismes excloents (això els expliquen des de l’autèntic nacionalisme excloent), etc. No és pas tan senzill construir i fer arribar aquest missatge a una gran quantitat de persones. És innegable que serà una eina útil en el procés cap a l’estat propi des del punt de vista de la comunicació. Una altra cosa és que, un cop feta la reflexió, assimilada la idea de la necessitat de la independència, alliberats els prejudicis unionistes, això es tradueixi en vots per a ERC. I un cop obtinguts els vots i els escons, els que sigui, una altra cosa, encara més difícil, és que en la propera legislatura espanyola quatre, sis, vuit o fins i tot deu diputats d’ERC al Congrés serveixin per a gaire. Ep!, però ni els d’ERC, ni els de CiU ni els d’ICV, no ens equivoquem. Espanya es tanca en banda i allà no hi haurà res a fer. Si la campanya no dóna bons resultats en forma de vots, aquest serà un problema d’ERC, però no de l’independentisme, que haurà difós més el seu missatge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si, com tu dius, "del que es tracta és de no deixar res per fer, de no desaprofitar cap possibilitat que pugui significar un nou avenç, una nova línia d’acció" perquè "ERC es dirigeix a uns perfils que són els de les persones a qui es vol fer arribar el missatge, les persones sense el suport de les quals difícilment tindrem la majoria", hi ha diverses línies que la direcció d’ERC podria contemplar de cara a la propera campanya electoral:
– fitxar com a figurants als actors de "Escenas de matrimonio", el programa més vist a Catalunya.
– posar anuncis a la Cope i a El Mundo, ja que han crescut en audiència a Catalunya, segons les dades de la EGM.
– proposar un debat electoral a Tele5, ja que és la tele més vista a Catalunya.
– assistir a la llotja del Santiago Bernábeu, ja que a Catalunya és on hi ha més penyes del Real Madrid.
– encarregar la banda sonora de la campanya als Estopa, ja que són els que més discos venen a Catalunya.
– posar una prostituta de cap de llista, ja que a Catalunya és on hi ha més prostitució d’Europa.
– fer un cartell amb el Ridao esnifant coca, ja que els catalans són qui més en consumim.
Etcétera.
Així també arribaríem a més gent, no creus?
crec que atès la poca credibilitat de l’actual executiva d’ERC, junt amb els seus darrers moviments nerviosos contra les candidatures crítiques d’en Reyner i del candidat per Lleida, també junt amb l’intent no reeixit d’imposar a la Elisenda Paluzié i també per els darrers esdeveniments com el cas de TV3 i sobretot la polarització entre PSOE i el PP, crec que ERC obtindrà entre 2 o 3 (1 Girona i 2 Barcelona) diputats dels 8 que ara té.
Al final els menys independentistes de ERC junt amb els unionistes del PSC-PSOE aprofitaran per dir que ERC amb aquesta campanya per demanar la Independència els ha perjudicat, igual com en Carod va dir que votar NO a l’Estatut fou un greu error que va fer perdre vots en les autonòmiques i en les municipals.
Per això aquest missatge per la independència per molt ben fet que sigui realitzada, si està associat a un partit que resulta perdedor clarament en les eleccions, el missatge quedarà també tacat per aquesta sensació com que és una opció derrotada igual que ERC.
Per desgràcia Xavier, la meva intuicíó i experiències prèvies (Malgrat de Mar quan era polític actiu en el meu poble i les darreres municipals a Catalunya) així m’ho fan pensar. Només una gran abstenció que perjudiqui a tots els partits pot provocar que malgrat que ERC perdi per exemple 300.000 vots obtingui un resultats maquillats de 4 o 5 diputats (1 Girona, 1 Tarragona, 2 o 3 Barcelona). Cosa que si la participació fos la mateixa que la de fa 4 anys només obtindrien 2 o 3.
http://collectiu1707.bloc.cat/
Que a aquestes alçades ERC vagi a unes eleccions espanyoles amb l’eslògan d’independència fa vergonya. Que es pensen que som rucs? Es passen tot l’any supeditant-se als unionistes de Montilla i ara volen que ens creguem això? Au Ridao, no ens prenguis el pèl. Si tornes a treure 8 diputats el primer que faràs es oferir-los a Zapatero, i la independència, un cop passada la campanya, tornarà al calaix. La pastanaga dels electors sociates és atiar la por al PP, i la dels d’ERC sembla que sigui posar-los la pancarteta de la independència. Home, siguem seriosos.
vinga, prou criticar-nos entre forces nacionalistes. no acabarem mai. tots sabem això, però és un cercle viciós i no duu enlloc. focalitzem-nos en atacar el psc. en comptes de criticar ciu, valorem positivament els avenços que faci i carreguem amb força contra les postures unionistes del psc, que evidenciïn les que ciu encara mantingui.
un pacte de no agressió, s’ha suggerit. és dur perquè a la mínima se’ns aixeca el dit acusador i és tan fàcil, i ens ho posen tan obvi…però ho podríem intentar! no es tracta de dir que sí, ni d’aplaudir en Duran (a aquest se l’hauria de criticar a mort, però no carreguem contra una força en conjunt), simplement es tracta de volcar-nos en atacar l’enemic comú.
Això que dieu en els comentaris no té ni solta ni volta. Potser us estimeu més tornar a l’independentisme dels 70, 80 i 90. Doncs vinga, agafeu el trabuc i cap a la muntanya!!! A veure quants us segueixen.
Estic d’acord amb l’actual estratègia d’ERC. Hi dóno suport i encara que ara doni els resultats immediats, posa les bases per avançar cap a un projecte més enllà de l’arrel ètnica.
No havíem quedat que Catalunya era un país d’acollida? Doncs acollim-los i incorporem-los al projecte. No els posem més entrebancs que els que ells vulguin tenir.
Independència s’ha de poder dir també en espanyol. I una persona que el parli també ha de poder sentir-se’n.
Per més que miro de ser positiu en el fet d’utilizar el castellà en la propera campanya electoral, només hi trobo una evidència: seguim reculant. Sincerament, conec independentistes que utilitzen el català o castella indistintament segons la situació on es trobin, però no en conec cap que només utilitzi el castellà. Aquest missatge arribarà a una minoria de gent insignificant i servirà sobretot per donar arguments a aquells que lluiten per minoritzar encara més la nostra llengua.
Ja estic esperonat. Visca la independencia Montilla, sota el regim espanyol.
Ja estàs content?
Mes boira, si us plau, que ja arregleu lo de tv3, a Catalunya, i al Pais Valencià
Ja està arreglat?
Que ja no es rep en lloc?
Encarrec Montilla completat.
Mes boira.